La repressió a Birmània creix i suma més morts
> Els militars han matat almenys 120 civils en els tres últims dies de protestes
Milers de birmans van tornar a sortir ahir als carrers en algunes ciutats del país per protestar contra la junta militar després d’un cap de setmana d’extrema violència en què la policia i els soldats van matar més de 120 civils, inclosos set menors. Ahir es van registrar almenys cinc morts de manifestants més, tres d’aquests a la ciutat de Rangun (o Yangon), l’antiga capital, segons van informar testimonis i alguns mitjans de comunicació locals.
Les forces de seguretat continuen fent ús de la força letal contra els manifestants. A més de Rangun, uns 20.000 manifestants, inclosos monjos, van protestar contra el cop militar de l’1 de febrer a Tangse, a la regió de Sagaing, segons el portal Myanmar Now, mentre que altres marxes van tenir lloc en ciutats com Bago i Mawlamyine, la capital de l’estat de Mon.
La pandèmia «ha destruït» la vida de milions de dones i ha accentuat les desigualtats, va advertir ahir el secretari general de l’ONU, António Guterres, en un telemissatge durant un fòrum d’igualtat de gènere a Mèxic. Guterres i els presidents de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, i França, Emmanuel Macron, van participar en un esdeveniment virtual per inaugurar el Fòrum Generació Igualtat, que es portarà
En el seu últim informe, l’Associació per a l’Assistència dels Presos Polítics (AAPP) de Birmània va indicar que la xifra total de víctimes mortals per la repressió militar i policial ascendeix a 459, amb almenys 90 morts dissabte, el dia més sagnant des del cop, i 36 més diumenge. Durant el cap de setmana, dos avions de la força aèria birmana van disparar i van llançar bombes contra diverses aldees de la minoria ètnica karen, cosa que ha provocat el desplaçament de 10.000 persones i que almenys 3.000 creuïn la frontera amb Tailàndia.
La violència en els últims dos dies ha provocat una onada de condemnes per part de la Unió Europea (UE) i països com els Estats Units, el Regne Unit, França i Espanya, mentre que l’ONU va posar la bandera a mig pal a les seves oficines a Birmània en memòria dels morts. El president dels Estats Units, Joe Biden, va afirmar diumenge que la repressió a Birmània és «absolutament
L’extrema violència ha causat una onada de protestes de l’ONU i de països com els EUA, França i Espanya
a terme fins al 31 de març a la capital mexicana.
«El terratrèmol que ha suposat la pandèmia de Covid-19 ha destrossat la vida de milions de dones i nenes i ha fet que se’n vagin en orris molts dels nostres assoliments», va dir Guterres al seu missatge. El polític portuguès va remarcar que a mesura que el món es recuperi de la pandèmia s’han d’emprendre accions per garantir la igualtat de drets de les dones, que s’han vist minvats pel confinament, que ja dura un any.
Guterres va enumerar cinc accions, entre les quals destaquen la intolerable». La UE, a través del seu alt representant en Política Exterior, Josep Borrell, també va condemnar l’«escalada de la violència inacceptable» i «el camí sense sentit» que ha escollit per la junta militar birmana.
Amb una campanya de desinformació als seus mitjans, els uniformats, igualtat salarial, la representació equitativa als òrgans de direcció empresarials i governamentals i adoptar plans d’emergència per combatre la violència contra dones i nenes.
Lleis regressives
«En molts llocs, la idea mateixa de la igualtat de gènere és objecte d’atacs. Estan tornant a aparèixer lleis regressives i la violència horrible contra les dones va en augment, cosa que condemno absolutament», va manifestar el secretari general de l’ONU.
Macron, pel seu costat, també liderats pel general Min Aung Hlaing, continuen ignorant les crides de la comunitat internacional i les sancions aprovades per la UE i alguns països com els EUA contra l’elit castrense i els seus conglomerats econòmics.
Crida a una acció global
El grup Special Advisory Council For Birmania, format per experts i juristes, va denunciar els gairebé dos mesos d’«assassinats, tortures, saquejos i destrucció» dels uniformats i va demanar accions globals contra el règim militar. El grup, format a instàncies de l’antiga relatora especial per a en un telemissatge, va dir que la pandèmia va recordar «la persistència de la violència que pateixen les dones» i que s’ha «nodrit amb el confinament», a més de deixar nues «les desigualtats econòmiques i socials»
Birmània Yanghee Lee, va proposar un embargament global d’armes, sancions contra els militars i les seves empreses i denunciar els caps castrenses davant el Tribunal Penal Internacional. També va demanar que es cancel·lin les visites diplomàtiques a Birmània en tots els nivells.
En aquest sentit, va criticar que mentre els soldats disparaven contra civils i nens dissabte, delegats de Rússia, la Xina, l’Índia, el Pakistan, Bangladesh, el Vietnam, Laos i Tailàndia atenien una desfilada militar a la capital birmana amb motiu del Dia de les Forces Armades.
nque pateixen principalment les dones al món.
Phumzile Mlambo-Ngcuka, directora executiva de les Nacions Unides Dones, va afirmar que fins i tot abans de la pandèmia les dones van començar a perdre els seus llocs de treball, cosa que en va deixar milions sumides en l’extrema pobresa, a més que es van accentuar les expressions de violència durant el confinament.
El Fòrum Generació Igualtat avaluarà els avanços de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín de 1995, resolució de l’ONU que busca consolidar la igualtat de gènere. Al fòrum de Ciutat de Mèxic s’espera elaborar un projecte que reuneixi una sèrie de compromisos perquè al juny siguin discutits a París i es consolidi un pla d’acció.
La realització del fòrum a Mèxic ha despertat les protestes de grups feministes, que diumenge a la nit van realitzar una vigília per denunciar la incongruència d’allotjar i celebrar aquest esdeveniment quan al país assassinen més de 10 dones al dia.
nRangun