La pandèmia porta el dèficit públic de l’any passat al 10,1% del PIB
> Les despeses de les administracions van pujar el 10% per les mesures adoptades i els ingressos van caure el 5% > Nou autonomies van anotar superàvit malgrat les necessitats més grans
El dèficit del conjunt de les administracions públiques va augmentar el 2020 en 77.557 milions d’euros fins a arribar a la xifra de 113.172 milions, equivalents al 10,09% del PIB, més del triple que el 2,86% anotat l’any anterior. Això va ser conseqüència de la despesa necessària més gran per pal·liar els efectes de la crisi sanitària i econòmica (53.070 milions d’euros més, amb un augment del 10,1%) i de l’enfonsament dels ingressos per la caiguda de l’activitat econòmica (24.487 milions menys, amb una caiguda del 5%.)
«Nou de cada 10 euros d’augment de la despesa s’han destinat a mitigar els efectes de l’emergència sanitària», va afirmar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, durant la presentació de les dades d’execució pressupostària del 2020. Una part rellevant del dèficit tercera pitjor en el registre del Ministeri d’Hisenda, després de l’11,3% del 2009 i el 10,7% del 2012. Tot i així, la dada ha sigut millor del que havia previst el mateix Govern a l’octubre, quan va projectar un dèficit de l’11,3% del PIB per al 2020. La recaptació per IRPF va aconseguir créixer l’1,2% el 2020 en un context en el qual es van enfonsar els ingressos per IVA (-11,5%), impostos especials (-12,1%) o impost sobre societats (-33,2%).
Gairebé el 70% del dèficit acumulat el 2020 es va concentrar en l’administració central (7,49% del PIB) per les mesures anticrisi i els 42.000 milions de transferències addicionals a la Seguretat Social, el Servei Públic d’Ocupació (SEPE) i les autonomies. Les comunitats van tancar el 2020 amb un dèficit molt inferior al del 2019 (el 0,21% del PIB), per les transferències rebudes de l’Estat.
Nou comunitats van anotar sueràvit. Va ser el cas d’Andalusia, Aragó, Astúries, les Balears, les Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Rioja. En el cas de Catalunya, els seus comptes públics van tancar amb un dèficit de 755 milions, equivalents al 0,35% del PIB, molt per sota del desfasament de 1.457 milions (0,62% del PIB) del 2019.
Comptes sanejats
«Com a ministra d’Hisenda jo no criticaré cap tipus de superàvit d’altres administracions, perquè sé que les comunitats autònomes no han escatimat esforços», va assenyalar Montero. «El que expressa aquest superàvit no és una peresa més gran a l’hora de la despesa, sinó que els ingressos més grans transferits des de l’Estat van ser suficients i que moltes partien d’una situació de sanejament en els seus comptes», va dir.
Els ajuntaments van anotar un superàvit de 2.870 milions, el 0,26% del PIB. Els fons de la Seguretat Social van registrar un dèficit equivalent al 2,65% del PIB. Als 77.557 milions de dèficit addicional acumulats en les administracions públiques el 2020 cal afegir 9.878 milions d’ajudes al sector financer que tenen a veure amb l’assumpció de pèrdues del banc dolent.n