Amnistia i desmemòria
BARCELONA
El 23 de març va ser rebutjada la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats, registrada per Esquerra (ERC), JxCat, CUP i el PDECat. La iniciativa d’aquests partits, amb el suport de Podem, pretenia amnistiar els polítics independentistes presos i altres de fugits de la justícia. La justificació que s’ha donat tant des del Govern com dels partits que no l’han recolzat consisteix que l’amnistia no està contemplada a la Constitució. Es tracta, doncs, d’un argument jurídic impecable del qual no hi ha res a objectar, a més de les raons polítiques que s’han de tenir en compte des d’una perspectiva democràtica.
No obstant, el fons de la qüestió no és tant que no estigui contemplada a la Constitució, ja que podria incloure’s en una futura reforma, sinó en la concepció de la democràcia en la qual no cap una llei d’amnistia, ja que la seva concessió està prevista en situacions de transició d’una dictadura a una democràcia en contextos específics amb l’objectiu de restaurar els drets polítics dels presos i exiliats, tal com va succeir a Espanya quan va morir el dictador Franco. En tal situació es va decretar una amnistia per a tots els que havien estat o estaven presos per raons polítiques.
Aquest no és el cas dels actuals independentistes presos, que no ho són per haver defensat les seves idees polítiques, sinó per les seves actuacions. Però hi ha un altre argument moral, i és que demanar l’amnistia actualment al Congrés dels Diputats és una falta de reconeixement de tots els presos que van lluitar contra la dictadura. No pot presentar-se com una petició progressista la concessió d’una amnistia en aquest context sinó com una desmemòria històrica i un greuge als que van ser torturats i van passar anys de presó per defensar la democràcia de què ara es disfruta a Espanya.
BARCELONA
nAl veure a la televisió les imatges del vaixell de càrrega encallat al canal de Suez no he pogut evitar pensar que serviria com a metàfora del funcionament suïcida dels independentistes. Sembla que aquesta legislatura porta camí de ser com l’anterior. En comptes de ser pragmàtics i tenir seny, ¿tornaran a no fer ni deixar fer? Provocaran que les empreses marxin de Catalunya i que el Parlament no legisli i perdre així quatre anys més. Un bon polític ha de fer possible l’art de la política i per ara el panorama es presenta bastant negre.
La presència de la CUP en el probable govern no augura la moderació necessària i no seria estrany que les empreses continuessin fugint davant aquest Brexit a la catalana.
n