Cinc anys sense encendre la calefacció
Encarna Contreras va deixar de pagar els rebuts de la llum el 2014, quan només ingressava 412 euros al mes. Ha viscut talls, passa els hiverns abrigada amb mantes i fins i tot espaia les dutxes amb aigua calenta per no augmentar el seu deute amb Endesa. A
No recorda quan va ser l’última vegada que va menjar peix fresc. «Ho celebraré amb un llenguado... per fi», somriu Encarna Contreras. Celebra que acaba el seu martiri, les trucades a les quatre de la matinada exigint-li que pagués els més de mil euros que devia de rebuts de la llum endarrerits. S’ha acabat anar a les fosques per por d’encendre una bombeta. Abrigar-se amb mantes per no posar la calefacció i engrossir encara més el deute amb Endesa. Fa vuit anys que va deixar de pagar: «Vaig triar menjar».
Contreras és veïna de Gavà (Baix Llobregat). Té sis dècades a l’esquena i afirma que la pitjor ha sigut l’última. Va arribar al 2008 amb una feina estable i ben pagada a la Phillips. Després de la crisi financera, l’empresa va tancar i ella se’n va anar a l’atur. Va trobar feina netejant habitacions d’hotel, però de forma puntual. Va patir maltractaments de la seva exparella. Va perdre el pis. Li van diagnosticar apnea greu, fibromiàlgia i osteopatia degenerativa. Va començar a dormir amb un respirador. I el 2012 sobrevivia amb una prestació de 426 euros al mes per estar a l’atur i tenir més de 55 anys. «Demanava diners als meus pares i germans per pagar la llum», reconeix. Fins que no va poder més. El 2014 va decidir que preferia pagar la llista de la compra que els rebuts d’Endesa.
Llavors encara no existia la llei catalana que protegeix els clients vulnerables i va estar una setmana sense llum. «Recordo que em vaig haver de menjar el menjar del congelador perquè es feia malbé. Que m’hi veia amb espelmes i que no podia dormir perquè sense el respirador m’ofegava». L’ajuntament li va pagar 400 euros per tornar a reconnectar-se.
«Em moc a les palpentes»
En els últims cinc anys, Contreras sap que hi ha una la llei que li reconeix el dret a tenir llum a casa. «Tot és gràcies a l’Aliança contra la Pobresa Energètica, ells em van ajudar a lluitar». El problema era que el deute amb Endesa anava augmentant. «Les empreses de cobrament em trucaven a tota hora per dir-me que pagués. ¿Però com he de pagar si no en tinc ni cinc, si he d’anar al banc d’aliments perquè em donin menjar?», els responia. És cert que té electricitat, sí. Però també molta por. Quan el sol es pon a casa seva, hi deixa d’haver llum. «Em moc a les palpentes», admet. Fa cinc anys que no encén la calefacció. I es dutxa una vegada per setmana per por de gastar més.
Els acords firmats són un abans i un després en la seva vida. Es paga el seu deute del passat i del futur. «És un alleujament. Viuré més tranquil·la. Ara, quan vegi un número ocult, no tremolaré».