Jordi Rabassa REGIDOR DE CIUTAT VELLA
Els dos mesos de termini que es van donar el consistori i la propietat per arribar a un pacte i evitar el desnonament han passat sense acord.
Costa d’entendre com el consistori ha donat via lliure a la llicència de demolició del Gimnàs Social Sant Pau sense abans buscar una sortida a les 1.066 persones sense llar que són ateses en aquest equipament.
El Gimnàs Social Sant Pau va anunciar ahir que demandarà l’Ajuntament de Barcelona per negar el dret a la vivenda a 1.066 persones –les actuals usuàries de l’equipament, que la pandèmia ha reconvertit en servei de dutxes per a persones sense llar– i per la destrucció del patrimoni històric –al no protegir la casa fàbrica (arquitectura típica del Raval) on es desenvolupa el projecte. La cooperativa va comunicar també que ha procedit a informar de la crítica situació en la qual troba el gimnàs l’Alt Comissionat de les Nacions Unides i la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que va acompanyar els representants en la roda de premsa.
Aquest nou episodi en la convulsa història d’aquest equipament del Raval es produeix transcorreguts els dos mesos que es van donar ajuntament i propietat per arribar a un acord després de la paralització de l’última amenaça de desnonament (ja n’hi havia hagut diverses abans, sempre frustrades gràcies a la tenacitat dels entregats membres del projecte i al recolzament popular). Un acord que no ha arribat, segons el gimnàs, perquè l’ajuntament no ha fet els deures per solucionar un conflicte que fa ja molts anys que està enquistat.
El detonant de la presentació de la demanda, a més del no acord, que torna a reactivar el desnonament de la piscina més antiga de la ciutat, ha sigut la decisió del consistori de donar via lliure a la llicència de demolició i construcció relacionada amb l’edifici situat a la ronda de Sant Pau 46, enclavament on aquesta organització té la seu, llicència que havia sigut sol·licitada el 2019.
En els últims anys el Gimnàs Social Sant Pau ha desenvolupat una important tasca laboral en el terreny de la salut comunitària al Raval en particular i a Barcelona en general, especialment durant la pandèmia, mesos en què, de forma conjunta amb els Serveis Socials, s’han facilitat 53.209 serveis de dutxa a persones sense llar, s’han entregat 53.209 mudes, s’han realitzat més de 43.012 serveis de menjar i han sigut ateses més de 1.066 persones en situació d’extrema vulnerabilitat que han trobat aquí «la seva llar», segons assenyalen els cooperativistes.
«Una llar entesa com un lloc on han trobat una mínima llibertat i uns serveis bàsics (com dutxar-se o canviar-se), un lloc per descansar i reposar-se, un lloc per menjar i estar fora de perill. El concepte més bàsic de llar», segueixen l’equip del Sant Pau, que assenyalen que entén «lícit i dins del dret de propietat» que aquesta hagi demanat els permisos de demolició i construcció, però també remarca que «únicament es demana a l’ajuntament la suspensió fins que es pugui donar una solució habitacional digna a les més de 1.000 persones sense recursos que avui consideren el Sant Pau com la seva llar».
Si això no és possible –una cosa molt probable–, els impulsors insten al fet que, com ja va aprovar el consistori per unanimitat en un ple, s’exerceixi el dret d’expropiació. Fonts municipals responen que continuen negociant amb la propietat per arribar a un acord satisfactori per a totes les parts i que el seguiran fent «fins a l’últim minut».