Zombis contra Aragonès
La formidable maquinària que va inventar Jordi Pujol es resisteix a perdre el poder: d’aquí ve la sàdica i planificada cocció a foc lent pels cuiners de Puigdemont
La sàdica i planificada cocció a foc lent de Pere Aragonès que els cuiners de Puigdemont han preparat a la plaça pública no és només, que també, la venjança per la seva investidura no nascuda del 2017 i per les seves múltiples picabaralles personals. L’última crueltat convergent amb el seu germà petit que aquest, una vegada més, només ha vist venir quan ja era massa tard i l’emboscada era inevitable, és sens dubte la més salvatge i transcendent de totes. Perquè si Junts de sobte ha deixat de tenir pressa i va tan desvergonyidament contra la unitat independentista que fins fa poc reclamava als quatre vents, i si la presidència del Parlament s’ha convertit, per primera vegada i sense que encara hi hagi legislatura, en un descarat contrapoder, és perquè la vella Convergència (la de sempre tot i que amb un altre logo) s’aferra amb dents i ungles a l’últim tros de poder que creu poder tenir.
Del que tracta l’última maniobra convergent és de debilitar fins a l’extrem el futur president, contrapesar-lo amb el fantasmagòric Consell de la República, i aconseguir que Puigdemont, a través de persones interposades com Artadi o Borràs, mantingui una mínima quota de poder a l’espera de les següents eleccions. Perquè el procés de veritat no és el que es lliura contra Espanya sinó el que es lliura dins de Catalunya, i més concretament, dins de l’independentisme, un moviment ampli i complex que des del 2012 s’ha anat independitzant lentament de Convergència: primer Mas va fracassar disfressat de Moisès en el seu assalt a la majoria absoluta, després la CUP el va enviar a la paperera de la història, Puigdemont va perdre pes a l’exiliarse i va haver de cedir terreny a un debilíssim Torra, per acabar perdent aquest 14-F les eleccions i el seu lideratge dins del sobiranisme. Això és exactament el que està en joc ara mateix i el que explica la monumental destrempada d’Aragonès: la formidable maquinària de poder que va inventar Jordi Pujol vol sobreviure tant sí com no, ni que sigui amb zombis d’ullals molt afilats com els que tots hem vist aquests dies passejant-se pel Parlament.
Empesa per aquesta pressió, i encoratjada per algun sectari, ERC va cometre el fatal error, a tres dies de les eleccions, de jurar davant notari que no pactaria amb el PSC i es va tancar les portes a una alternativa més que factible. Per això ara es troba acorralada, sense oxigen i presa d’un partit que, tot i que estigui agonitzant, sap molt millor que ella de què va això del poder.