El 30% dels barcelonins anirien a viure fora per fatiga pandèmica
La fatiga pandèmica ha portat molts ciutadans a plantejar-se deixar la ciutat, malgrat que la satisfacció de residir a la capital catalana continua obtenint un notable.
La Covid ha ferit, no de mort però sí que ha deixat marca, aquest tan genuí i característic orgull de ser barceloní; aquest consens de viure a la millor ciutat del món que travessa barris, generacions i classes socials. Segons els resultats de l’última Enquesta de Serveis Municipals, presentada ahir pel regidor Jordi Martí, el 30% dels barcelonins deixarien enrere la capital catalana si poguessin. Un percentatge que comporta la pitjor puntuació donada a la «satisfacció de viure a Barcelona» des del 1995, un 7,3. Un notable, d’acord, però és que aquest orgull de ser barceloní és molt orgull.
UN MAL ANY. Les dades de l’enquesta, que aquest any es va fer a la tardor, just a l’inici de la segona onada de Covid –a la primavera, quan se sol fer, la ciutat estava confinada, un handicap tenint en compte que es basa en 6.675 entrevistes presencials, fetes llar per llar–, mostren la marca que ha deixat la pandèmia a la capital catalana en tots els àmbits: el 41% dels enquestats asseguren que la seva economia familiar s’ha deteriorat en l’últim any, i més del 50%, que la ciutat ha empitjorat en general. Una xifra, aquesta última, que Martí considera «fins i tot baixa», atès el gran impacte del coronavirus.
FENOMEN CONJUNTURAL. El 2020, la idea d’abandonar la ciutat va sobrevolar el cap del 30% dels barcelonins. Es tracta d’una fantasia que alguns dels que sí que podien han arribat a fer realitat, segons constata l’última actuació del padró municipal, que deixa en evidència no només que la ciutat ha perdut població per primera vegada en anys, sinó que els barris on més s’ha notat aquest impacte són els més acabalats, ja que alguns veïns han optat per empadronar-se a les seves segones residències. Segons el parer de Martí, i malgrat que encara no hi ha prou estudis ja que la pandèmia encara no ha finalitzat, la situació té l’aspecte de ser una mica més conjuntural que estructural: amb les dades de què es disposa fins ara, sembla que no es tracta tant d’una fuga de barcelonins, sinó de barcelonins que s’han emportat la ciutat sota el braç gràcies al teletreball. A més, el regidor apunta que aquestes dinàmiques de fatiga urbana arran de la pandèmia no només es deixen entreveure a Barcelona, sinó també en d’altres grans ciutats, com Londres, París i San Francisco.
INSEGURETAT. Malgrat que els delictes van caure durant el 2020 el 41%, segons va confirmar la setmana passada la Junta de Seguretat de Barcelona, els resultats de l’enquesta destaquen així mateix que la seguretat continua sent la principal preocupació dels barcelonins. De fet, el 17,7% dels sondejats responen que és el problema més gran de la ciutat. En segon lloc continua apareixent l’accés a una
El govern d’Ada Colau aprova però perd mig punt en un any i es queda en un 5,7
La seguretat és encara la principal preocupació, seguida de la vivenda i la Covid
vivenda digna, amb el 7,6% de les respostes. El turisme s’ha desplomat fins al lloc número 11, amb un inèdit 3%.
IRRUPCIÓ DE LA COVID. Com no podia ser de cap altra manera, la Covid ha entrat amb força a la llista de les preocupacions dels barcelonins, i se situa en tercer lloc, amb el 7,5% de les respostes. I molt vinculat a les conseqüències de la pandèmia, també destaca l’increment de ciutadans que comenten entre les seves principals preocupacions aspectes econòmics com l’atur, que figura en quarta posició, amb el 7,1%. De fet, al ser preguntats pel problema que més els afecta personalment –a ells, com a individus, no a la ciutat–, el 15,2% dels sondejats responen l’atur i les condicions de treball (al lloc número u de la classificació). Els problemes econòmics estan en tercera posició, amb el 7,5%, i la inseguretat cau al quart lloc, amb el 7,2%.
DEMANDES CONCRETES.A la pregunta sobre la principal demanda que faria a l’ajuntament, «millorar la seguretat» torna al primer lloc del rànquing amb el 10,9% de les respostes. A continuació hi figura «millorar la neteja» (9,1%), una desena per sobre de «facilitar l’accés a la vivenda» (9%). Qüestió de perspectiva.
GESTIÓ DE L’AJUNTAMENT.
Quant a la nota donada a la gestió de l’ajuntament –un altre dels apartats destacats any rere any en aquesta enquesta–, el govern d’Ada Colau obté un 5,7, un aprovat, tot i que perd mig punt respecte a l’any passat. El 2019 va assolir un 6,2, i el 2018, un 6,5, la nota màxima de la sèrie històrica. El resultat obtingut per la Generalitat en aquesta enquesta es queda en un 5,3, mentre que al Govern central els barcelonins no li donen més que un 4,5 (l’única Administració que suspèn, tot i que es pot dir que la seva puntuació és una mica més alta que la
d’anys anteriors).
ETERN SUSPENS.
L’únic servei municipal que suspèn és l’aparcament,queixa històrica entre els barcelonins motoritzats enquesta rere enquesta. Sobre la mobilitat, les respostes reflecteixen que el metro ha perdut viatgers, però ha guanyat adeptes el transport més antic del món: l’anar a peu (ara com ara, l’aposta del 12% dels barcelonins). Els bombers, amb un 8,2 de nota, tornen a ser amb diferència el servei municipal més ben valorat, seguit per les biblioteques, amb un 7,7, i pels mercats municipals i els centres cívics, empatats amb un 7,4. Molt a prop es queda el tramvia, amb un 7,3.
VA PER BARRIS. Tornant a l’orgull de ser barceloní –sens dubte, un dels grans temes de l’enquesta–, aquest 7,3 (un notable cada vegada més a prop del bé que de l’excel·lent) és una nota mitjana molt semblant a tots els barris (quatre dècimes més baixa respecte a l’any passat). Això sí, si en lloc de preguntar per la ciutat la pregunta és pel barri on es resideix, la satisfacció ascendeix fins al 7,8. El barri amb pitjor nota, tot i que a només una dècima del notable (6,9), és el Raval, enclavament on el 41,6% dels veïns tenen com a principal demanda la millora de la seguretat.