El virus canvia per sempre el consum audiovisual

La pandèmia multiplica i consolida les subscripcions de pagament a plataformes de ‘streaming’

L’streaming era una realitat amb futur abans de la pandèmia, però les restriccions del confinament van accelerar el seu creixement per sobre de qualsevol expectativa. I fins i tot durant l’últim quadrimestre del 2020, ja bastant lluny del col·lapse de primavera, les xifres de nous subscriptors van ser sorprenents. En aquest període, Netflix va afegir més de 8,5 milions d’usuaris de pagament, dos milions i mig més dels esperats, i va sumar un total de 203,67 milions de subscriptors.

A principis de març, Bob Chapek, president executiu de Disney, anunciava davant els inversors de la companyia una altra dada fulminant: Disney+ havia superat els 100 milions d’usuaris. La popularitat de la marca i l’habilitat de Disney per convertir les seves estrenes en esdeveniments han fet possible pastar en 16 mesos una base de subscriptors que a Netflix li va costar una dècada tenir.

No ha sigut fàcil, sigui com sigui: ha sigut a força de prendre decisions perilloses, sobretot per al futur de l’exhibició cinematogràfica. Quan la companyia del ratolí va anunciar que el seu remake en imatge real de Mulan s’estrenaria directament en Disney+ per un preu addicional (l’anomenat Premium Video On Demand, o el que ells anomenen Premier Access), exhibidors de mig món ho van veure com una estocada mortal al seu negoci. Alguns ho vam voler veure com una anomalia producte de l’emergència sanitària, però en els últims dies Chapek ha deixat clar que els vells hàbits de consum i explotació són història.

Per a l’especialista en nous models de distribució audiovisual Elena Neira, autora de Streaming wars:

La nueva televisión, el canvi d’hàbits del consumidor és una realitat: «Tots els estudis publicats coincideixen en dues tendències molt clares –assenyala–: la digitalització de la majoria tardana que encara no s’havia incorporat a la revolució de l’streaming i la resistència a abandonar les conductes acabades d’adquirir. A mitjà termini, el sofà de les nostres sales d’estar serà una dura competència per a les butaques de les sales de cine».

Amb la futura relaxació de les restriccions gràcies a la vacunació massiva, és fàcil imaginar una explosió de l’activitat social i certa reducció del temps que dediquem al binge-watching. Però el consumidor voldrà mantenir certs privilegis adquirits durant la pandèmia. El tradicional model de finestres d’exclusivitat, basat en períodes d’explotació durant un temps determinat dins de territoris específics, serà dinamitat gairebé per complet: o veurem les estrenes simultàniament als cines i les cases, o arribaran a les nostres cases no tantes setmanes després de passar pels cines.

D’altra banda, els vells estudis han de lidiar amb streamers pioners que han sabut convertir les seves pròpies sèries i pel·lícules, ofertes bàsicament online, en veritable competència per a les estrenes cinematogràfiques tradicionals. El mercat audiovisual està ara mateix en perpetu i desestabilitzador canvi, però mirarem d’agafar aire per un segon i desgranar diverses claus possibles per al futur.

1. LA CONSOLIDACIÓ DE L’ESTRENA DUAL

L’anunci de la futura estrena simultània a les sales i a Disney+ de

Viuda Negra, moltes vegades retardada entrega de l’Univers Cinematogràfic de Marvel, no ha aixecat tant enrenou com l’esmentada estrena domèstica de Mulan. Però que una gran pel·lícula de superherois –bàsicament, l’aliment principal dels cines en aquest moment– es pugui veure a casa el mateix dia d’estrena resulta significatiu. Que no necessàriament determinant.

«Crec que estan esperant a veure si la gent té confiança per tornar als cines de valent», opina el sempre agut Scott Bryan,

crític de televisió i copresentador del podcast Must Watch a la BBC Radio. «Només s’ha de recordar l’èxit de la saga Venjadors per saber que un blockbuster proveeix milers de milions de dòlars en entrades, una cosa que no es pot aconseguir anant directament a la televisió».

I això que el Premier Access no és precisament barat: 21 euros addicionals hem hagut de pagar per veure a casa Mulan i Raya y el último dragón, i haurem de pagar tant per Viuda Negra (9 de juliol) com abans per Cruella (28 de maig). Potser aquest preu sortirà a compte per a un matrimoni amb un parell de fills, però no per a espectadors solitaris que no vulguin portar bombolles externes a casa. Per a aquests últims, la plataforma estrenarà sense cost addicional Luca, la pròxima de Pixar, el 18 de juny.

2. REDUCCIÓ DE FINESTRES

El desembre del 2020, l’estudi Warner Bros i la seva companyia matriu WarnerMedia van anunciar que totes les seves estrenes de sala del 2021 s’estrenarien a l’uníson als cines i HBO Max als Estats Units. Des de l’any vinent, sigui com sigui, les pel·lícules de Warner es tornaran a estrenar allà als cines, o per ser precisos, a les sales de cine de la cadena Regal. Serà, això sí, amb una finestra més reduïda: 45 dies en lloc de 74.

«Els productors de Hollywood sempre han tingut dubtes sobre si reduir la finestra d’estrena per si la gent deixa d’anar als cines, però, alhora, molts de nosaltres ens podem no sentir segurs de tornar al cine fins que les restriccions del coronavirus hagin quedat molt lluny», diu Bryan. Segons l’opinió de Neira, possiblement no hi hagi tornada enrere: «Revertir la situació de les finestres a la fase prepandèmia no és una cosa que resulti massa realista a hores d’ara».

3. FUSIONS I ADQUISICIONS

Si creuen que ara mateix hi ha massa continguts de streaming entre els quals elegir, espereu a veure-ho d’aquí a uns mesos, quan HBO es converteixi en HBO Max –amb l’habitual augment de catàleg– o, en principi, arribi per fi a Espanya el nou servei Paramount+, al qual anirien a parar els nous títols de Showtime i els originals de CBS All Access. Fins i tot per als més malalts del cine i la televisió, hi comença a haver por de la ruïna. «La majoria de subscripcions són relativament barates –diu Bryan–, però quan les poses juntes, si en tens tres o quatre, comencen a ser diners. El futur a més o menys vista passa, necessàriament, per la supervivència de les plataformes més ben preparades o, simplement, més grans, que probablement acabin engolint els serveis més petits. «Crec que a la llarga acabarem veient algunes fusions i el fracàs d’alguns nous serveis».

4. AUGMENT DE PREUS

Amb la incorporació, des del 23 de febrer, de la nova marca Star, Disney+ ha passat dels 6,99 als 8,99 euros mensuals, és a dir, un euro més del que costa el pla bàsic de Netflix a Espanya. D’altra banda, Netflix va tornar a apujar preus als Estats Units el novembre passat i des del gener, de forma progressiva, els ha anat augmentant en diferents països. Després de consultar a Netflix sobre els seus plans per a Espanya, des de la seva consultoria de comunicació, Llorente y Cuenca, ens informen que no tenen «cap informació» en aquest sentit.

5. GRATUÏT O MÉS ECONÒMIC

En els últims temps hem vist el creixement de l’anomenat AVOD: és a dir, video on demand amb anuncis a canvi de res o, a tot estirar, un registre. El mes d’octubre del 2019 va arribar Rakuten TV Free i un any després ho va fer Pluto TV, de ViacomCBS, que reuneix ara mateix fins a 58 canals de tot tipus i continguts sota demanda.

D’altra banda, ahir es va estrenar PrendeTV, el servei gratuït amb el qual la cadena nordamericana de parla hispana Univision es vol convertir en gegant multiplataforma. Sense arribar a la gratuïtat, HBO Max tindrà a partir de juny (de moment, només als Estats Units) una versió de cost reduït amb anuncis.