Cap a la segona volta
La repetició electoral a Catalunya ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativa versemblant
El concepte de segona volta fa referència a la segona votació en règims polítics amb sistemes electorals majoritaris que exigeixen per a l’elecció de representants o governants la majoria absoluta. Aquesta modalitat de vot empeny partits i electors a adoptar un comportament estratègic. En la segona volta els partits es veuen impel·lits a cooperar entre si per garantirse recolzaments mentre que els ciutadans han de decidir entre un nombre més reduït d’opcions, i per això la possibilitat que l’elector pugui votar a favor de la seva primera preferència no sempre existeix, cas en què el vot es decideix en funció de l’opció que considera menys dolenta. Així quan no tots poden votar en clau d’identitat partidista positiva, el partit pel qual se sent més proximitat, es pot votar en clau d’identitat partidista negativa, en contra del més llunyà i al qual mai es votaria.
No obstant, aquest tipus de comportament electoral no només es dona en sistemes amb segones voltes, sinó que ja es va detectar a finals dels anys 90 en alguns països de l’antic bloc comunista i més recentment en democràcies consolidades on les lleialtats partidistes han anat en descens. S’ha comprovat que aquest increment de la identificació negativa sol anar associat a alts nivells d’insatisfacció amb la democràcia tret de quan el partit que més rebuig genera es manté fora del poder.
A Espanya la segona volta electoral no està contemplada. No obstant, es dona la circumstància que tant en les eleccions generals del 2015 com en les del 2019 es va produir una repetició electoral pels vetos creuats i la incapacitat per construir una majoria. Així, i tot i que legalment no estigués previst i la repetició electoral no va suposar una cooperació generalitzada entre les diferents ofertes com en les segones voltes dissenyades institucionalment, aquestes repeticions van acabar operant, de facto, com una veritable segona volta. I els electors van fer càlculs sobre les fórmules de govern que preferien més i preferien menys, van activar la identificació negativa de partit i van votar. A Catalunya, en canvi, malgrat que des del 2012 vivim sumits en l’excepcionalitat política, encara no s’ha produït una repetició electoral. Es va estar molt a prop el 2015 i només es va evitar, in extremis, quan Artur Mas va decidir retirar-se i designar un candidat assumible per part de la CUP, Carles Puigdemont. En l’actualitat, probablement, havent-se ja trencat el tabú de la repetició electoral, Mas no es deixaria enviar a la paperera de la història ni entregaria a un partit antisistema la vara de comandament a Catalunya. Més aviat deixaria que el Parlament es dissolgués automàticament i provaria sort de nou amb una segona volta.
LES DIFERÈNCIES / Casualitats de la història o justícia poètica, després del fracàs de la investidura de Pere Aragonès, ara està en aquesta tessitura ERC, però amb dues diferències. La primera és que ERC ha assolit un acord amb la CUP i JxCat ha substituït els anticapitalistes com a partit antisistema amb la seva aspiració de subordinar les institucions, i molt especialment la Presidència de la Generalitat, al Consell per la República, una entitat privada, no elegida democràticament, no sotmesa a control i mancada de tota possibilitat de rendició de comptes. Una entitat a més glòria de Puigdemont que només serveix per intentar mantenir la seva preeminència i que ara JxCat pretén sobredimensionar a fi d’emmascarar una derrota electoral que, encara que dolça, ha suposat que el seu líder deixi de ser president legítim deposat pel 155 per ser un president vençut pel seu principal rival. I la segona és que la repetició electoral ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativa plausible que permet una segona oportunitat.
En aquesta segona volta, avui més a prop, probablement els ciutadans activarien la identificació partidista negativa i votarien per evitar la fórmula de govern que menys prefereixen i que per a molts és justament l’actual.
Mas ara no es deixaria enviar a la paperera de la història ni entregaria als antisistema la vara de comandament