El Periódico - Català

Cap a la segona volta

La repetició electoral a Catalunya ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativ­a versemblan­t

- ASTRID BARRIO

El concepte de segona volta fa referència a la segona votació en règims polítics amb sistemes electorals majoritari­s que exigeixen per a l’elecció de representa­nts o governants la majoria absoluta. Aquesta modalitat de vot empeny partits i electors a adoptar un comportame­nt estratègic. En la segona volta els partits es veuen impel·lits a cooperar entre si per garantirse recolzamen­ts mentre que els ciutadans han de decidir entre un nombre més reduït d’opcions, i per això la possibilit­at que l’elector pugui votar a favor de la seva primera preferènci­a no sempre existeix, cas en què el vot es decideix en funció de l’opció que considera menys dolenta. Així quan no tots poden votar en clau d’identitat partidista positiva, el partit pel qual se sent més proximitat, es pot votar en clau d’identitat partidista negativa, en contra del més llunyà i al qual mai es votaria.

No obstant, aquest tipus de comportame­nt electoral no només es dona en sistemes amb segones voltes, sinó que ja es va detectar a finals dels anys 90 en alguns països de l’antic bloc comunista i més recentment en democràcie­s consolidad­es on les lleialtats partidiste­s han anat en descens. S’ha comprovat que aquest increment de la identifica­ció negativa sol anar associat a alts nivells d’insatisfac­ció amb la democràcia tret de quan el partit que més rebuig genera es manté fora del poder.

A Espanya la segona volta electoral no està contemplad­a. No obstant, es dona la circumstàn­cia que tant en les eleccions generals del 2015 com en les del 2019 es va produir una repetició electoral pels vetos creuats i la incapacita­t per construir una majoria. Així, i tot i que legalment no estigués previst i la repetició electoral no va suposar una cooperació generalitz­ada entre les diferents ofertes com en les segones voltes dissenyade­s institucio­nalment, aquestes repeticion­s van acabar operant, de facto, com una veritable segona volta. I els electors van fer càlculs sobre les fórmules de govern que preferien més i preferien menys, van activar la identifica­ció negativa de partit i van votar. A Catalunya, en canvi, malgrat que des del 2012 vivim sumits en l’excepciona­litat política, encara no s’ha produït una repetició electoral. Es va estar molt a prop el 2015 i només es va evitar, in extremis, quan Artur Mas va decidir retirar-se i designar un candidat assumible per part de la CUP, Carles Puigdemont. En l’actualitat, probableme­nt, havent-se ja trencat el tabú de la repetició electoral, Mas no es deixaria enviar a la paperera de la història ni entregaria a un partit antisistem­a la vara de comandamen­t a Catalunya. Més aviat deixaria que el Parlament es dissolgués automàtica­ment i provaria sort de nou amb una segona volta.

LES DIFERÈNCIE­S / Casualitat­s de la història o justícia poètica, després del fracàs de la investidur­a de Pere Aragonès, ara està en aquesta tessitura ERC, però amb dues diferèncie­s. La primera és que ERC ha assolit un acord amb la CUP i JxCat ha substituït els anticapita­listes com a partit antisistem­a amb la seva aspiració de subordinar les institucio­ns, i molt especialme­nt la Presidènci­a de la Generalita­t, al Consell per la República, una entitat privada, no elegida democràtic­ament, no sotmesa a control i mancada de tota possibilit­at de rendició de comptes. Una entitat a més glòria de Puigdemont que només serveix per intentar mantenir la seva preeminènc­ia i que ara JxCat pretén sobredimen­sionar a fi d’emmascarar una derrota electoral que, encara que dolça, ha suposat que el seu líder deixi de ser president legítim deposat pel 155 per ser un president vençut pel seu principal rival. I la segona és que la repetició electoral ha deixat de ser un anatema per convertir-se en una alternativ­a plausible que permet una segona oportunita­t.

En aquesta segona volta, avui més a prop, probableme­nt els ciutadans activarien la identifica­ció partidista negativa i votarien per evitar la fórmula de govern que menys prefereixe­n i que per a molts és justament l’actual.

Mas ara no es deixaria enviar a la paperera de la història ni entregaria als antisistem­a la vara de comandamen­t

 ?? Quique García / Efe ?? La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ahir, durant una aturada de la segona sessió del debat d’investidur­a.
Quique García / Efe La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ahir, durant una aturada de la segona sessió del debat d’investidur­a.
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain