La cúpula militar del Brasil es planta davant Bolsonaro i dimiteix en bloc
> La sortida dels tres comandants de les Forces Armades, sumada a la renúncia de sis ministres, no té precedents al país
Els tres comandants de les Forces Armades del Brasil han donat un cop de porta al Govern d’ultradreta. Les dimissions han provocat un veritable terratrèmol polític, i no només perquè els uniformats han sigut un suport vital del president Jair Bolsonaro. Un desaire semblant a un cap d’Estat no té antecedents a la història d’aquest país. D’acord amb el diari de São Paulo Folha, els caps de l’Exèrcit de Terra, Armada i Aviació, el general Edson Leal Pujol, l’almirall Ilques Barbosa, i el tinent de Brigada de l’Aire, Antônio Carlos Bermudez, respectivament, van dir a Bolsonaro que «no participaran en cap aventura colpista». El mandatari havia estat reclamant als uniformats declaracions taxatives de recolzament quan tornen a cobrar força les peticions de judici polític en contra seva a causa de la gestió de la pandèmia.
El flamant ministre de Defensa, el també general Walter Souza Braga Netto, va intentar evitar la crisi militar. L’únic que va obtenir dels jerarques és el compromís de no dir en públic que van demanar abandonar els seus càrrecs i que s’ha tractat d’una decisió presa al més alt nivell de l’Executiu. Però tot Brasil ja sabia que havia passat el contrari. Les tensions al front castrense se sumen al panorama desolador que provoquen els més de 310.000 morts per la Covid-19.
El malestar a la cúpula es va fer incontenible després de la decisió de Bolsonaro de treure de la cartera de Defensa el general Fernando Azevedo i Silva. L’obertura d’un front de conflicte a les casernes tindria per al Govern un fort component desestabilitzador. Durant els moments de més debilitat presidencial, el bolsonarisme radical va reclamar que les Forces Armades entressin en acció tancant el Congrés i intervenint el Tribunal Suprem Federal (TSF).
Dimecres es compleixen 57 anys del cop d’Estat i l’inici d’una dictadura que va durar fins al 1985. Bolsonaro no s’ha cansat de reivindicar fins i tot els seus costats més foscos. Malgrat l’aliança que ha forjat amb els militars, que ocupen nombrosos ministeris i secretaries d’Estat, no han faltat friccions des que va començar l’era de la ultradreta. Fa mesos que Bolsonaro volia treure’s de sobre al general Pujol, que en privat no deixava d’expressar les seves diferències amb el Govern pel desastrós maneig de la pandèmia. «Mentre el president va adoptar una agenda negacionista, el general li va oferir un cop de colze en lloc d’una encaixada», va assenyalar sobre això Folha.
Després que el Suprem restablís els drets polítics a l’expresident de
Els dimissionaris li van dir al dirigent que no participarien «en cap aventura colpista»
Luiz Inacio Lula da Silva i qualifiqués de parcial Sergio Moro, el jutge que el va condemnar, Bolsonaro esperava que Pujol i Azevedo, el ministre de Defensa sortint, critiquessin en públic els dictàmens. El president desitjava que repetissin el gest d’Eduardo Villas Bôas, el comandant que el 2018 va causar enrenou al pressionar el TSF perquè Lula evités la seva presó. La intervenció de Villas Bôas va ser crucial: va treure el líder del Partit dels Treballadors (PT) de la cursa electoral en la qual era favorit i va aplanar el camí a les urnes pel capità retirat.
Aquestes dimissions es coneixen hores després que Ernesto Araújo hagués d’abandonar el Ministeri d’Exteriors. Araújo rebutjava els Acords de París i va tenir un rol pèssim en la gestió de vacunes. La seva sortida va representar un cop molt dur per als sectors més ideologitzats del Govern. Bolsonaro no va poder sostenir-ho i això va ser vist com un signe de gran debilitat. A Araujo el van seguir cinc ministres més, entre ells el de Defensa i el de Justícia.
«El país està espantat, però ningú es digna a dir el que, al cap i a la fi, es pretén», va assenyalar el diari Estado. «¿El Govern canviarà de rumb abandonant la plètora d’errors comesos?». Al seu parer, la destitució d’Azevedo que va preludiar les renúncies a les Forces Armades «va ser molt més sonora que les altres, perquè en la seva boira s’amaguen els perills més grans per a la democràcia».
n