Treball vol blindar els salaris en les subcontractes
L’esborrany enviat als agents socials dona prevalença, pel que fa a nòmines, als convenis sectorials
Les negociacions per a la contrareforma laboral que ha promès el Govern a Brussel·les han començat. Després d’una primera trobada de tempteig fa dues setmanes, ahir els negociadors del Ministeri de Treball, la patronal i els sindicats es van posar a treballar. I, segons el primer esborrany posat damunt la taula per l’equip de Yolanda Díaz –i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO–, el primer bloc de les converses versarà sobre la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa i els límits de la subcontractació.
La patronal va entrar a la primera taula de diàleg social per a la «modernització de la negociació col·lectiva» –l’eufemisme vigent per parlar de part de la reforma laboral del PP– tancada en banda. Els empresaris no volien parlar de negociació col·lectiva ni de subcontractació i plantejaven prioritzar les polítiques actives d’ocupació –taula ja en curs des de fa mesos– i la reordenació dels tipus de contracte. Ahir, la titular de Treball s’hi va entremetre i els va marcar les posicions. Primer toca negociació col·lectiva i subcontractació.
Una cosa que no van rebre amb bons ulls des de la patronal, que va enviar a la trobada d’ahir dos tècnics –no els negociadors habituals– i que es va limitar a escoltar les propostes del Ministeri de Treball i dels sindicats, segons han manifestat diferents fonts presents en les negociacions.
«No hi ha avenços», van expressar des d’UGT. «Lamentem l’absència executiva i efectiva de les organitzacions empresarials en aquesta reunió, en un moment de gran transcendència com el que estem vivint», va declarar, per la seva banda, la secretària d’acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente.
«Part de les ajudes europeus depenen de les negociacions en matèria laboral», van insistir des de CCOO. I és que els punts posats a sobre de la taula per Díaz figuren a l’agenda legislativa remesa a Brussel·les, com a contrapartida de part dels 140.000 milions d’euros dels fons NextGeneration EU. I el compromís manifestat per la ministra és que pensa complir –amb o sense acord– amb allò remès a Brussel·les abans que acabi el 2021. La patronal, per la seva banda, va declinar realitzar declaracions sobre el conclave.
Els salaris
Al primer document remès als agents socials –una base per començar i que segur que tindrà modificacions durant el procés negociador–, el Ministeri de Treball planteja que un empleat d’una subcontracta no pugui cobrar per sota del que marca el conveni col·lectiu del sector.
«El conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat executada en la contracta o subcontracta, correspongui aquesta a l’activitat pròpia de la principal o a una de diferent», resa el text dissenyat pels negociadors de Díaz. Aquesta primera proposta obre la porta que les firmes subcontractades apliquin el seu propi conveni, sempre que aquest no impliqui un menyscapte de drets per als seus treballadors.
No obstant, una concessió que Díaz ha fet a les patronals, en aquesta primera presa de contacte, és que aquesta prevalença del conveni sectorial no s’apliqui a tots els àmbits. Sí als salarials, però no, per exemple, als horaris i a la distribució de la jornada, àmbit on les subcontractades sí que podran aplicar el seu conveni propi. O sobre les classificacions professionals o les mesures per promoure la conciliació de la vida familiar i laboral, entre d’altres.
Més informació
La intenció de Treball és ampliar la capacitat de control dels sindicats sobre la possible fragmentació del model d’empresa, a l’alça en alguns sectors durant els últims anys. Aquest contrapoder sindical pretén reforçar-lo concedint dret d’informació als treballadors de l’empresa principal dels detalls laborals que regeixen en les diferents subcontractades que serveixen l’empresa principal.
És a dir, quants treballadors estan ocupats en les esmentades empreses, quant temps durarà el contracte i com s’articularà la coordinació dels empleats de l’empresa principal amb els de les auxiliars. També habilita que els treballadors de les subcontractades, en el cas que manquin de representació legal pròpia (una cosa més o menys habitual a les petites empreses), puguin vehicular les seves consultes a través del comitè d’empresa de la firma principal.
La primera proposta sobre la qual van debatre els agents socials ahir omet altres pilars de la reforma laboral del PP i que el Govern del PSOE i Unides Podem s’ha compromès a desmuntar. Un exemple és la reforma de la ultraactivitat, emmarcada en aquest primer bloc per a la «modernització de la negociació col·lectiva» i que no figura a l’esborrany remès a les parts.
Tampoc apareix en aquest primer esborrany la modificació de la capacitat unilateral de les empreses per modificar les condicions de treball. Una cosa en què han insistit bastant els sindicats en els últims mesos, davant el temor que les companyies amb problemes de liquiditat els traslladin als treballadors, a través de retallades salarials. Fonts del Ministeri de Treball expliquen que aquest és un primer contacte i que el perímetre de les negociacions anirà canviant, així com les definicions i continguts d’aquest primer esborrany.
La patronal continua enrocada i no entra a participar de les negociacions que li planteja Díaz Els sindicats esperen anar ampliant el contingut de les negociacions i parlar també d’ultraactivitat