Mals temps per a les musulmanes
Les dones pateixen els estratagemes del patriarcat que utilitza l’islam, els mateixos que patim de l’Església catòlica
El 27 de març se celebra el Dia de les Dones Musulmanes. El va crear fa uns anys la fundadora de Muslim Girl per trencar amb la imatge estereotipada amb què conviuen i oferir una visió «inspiradora» del que significa ser una dona musulmana.
El trist és que no es va crear pensant a defensar les llibertats de les dones musulmanes, ni el dret de les nenes musulmanes a estudiar, ni tan sols que les musulmanes puguin percebre l’herència que els toca. No. Sembla que l’ONU vol convertir en mer folklore la tragèdia de ser dona sota l’opressió de l’islam.
En un món on Erdogan, el president de Turquia, ha abandonat la Convenció d’Istanbul, on s’estableix l’eliminació de totes les formes de discriminació i violència contra la dona, el Dia de les Dones Musulmanes serveix per parlar d’eliminar estereotips. Sorprèn la falta de perspectiva de les necessitats i el drama real de les dones musulmanes, ja que aquella mateixa setmana se succeïen les notícies de dones musulmanes reals i víctimes d’¿estereotips?:
La Samah, una nena de 13 anys, va ser assassinada pel seu pare. La va matar al sortir de la pregària de divendres. Sembla que el molestava que la nena volgués estudiar i el més fàcil va ser matar-la. Això va passar a Somàlia.
El cas de la Romina, de 13 anys, va ser diferent. No tenim notícies de si li va molestar al seu pare o no que estudiés, en aquest cas el que el va incomodar va ser que escollís un nòvio poc apropiat i una nit la va degollar mentre dormia. En aquest cas va passar a l’Iran.
En aquestes dates, l’Isra, una noia de 18 anys, va ser assassinada brutalment pel seu marit i germà, al ser incitats per la seva mare per netejar l’honor de la família. Aquest assassinat va tenir lloc a Egipte.
Quatre dones van ser assassinades en 24 hores: tres per demanar el divorci, una perquè el seu «enamorat» es va assabentar que s’anava a casar amb un altre. Això va passar a Turquia.
I mentrestant, aquí, a Europa. Una escola del nord d’Anglaterra va demanar disculpes dijous pels continguts d’una classe i va suspendre el professor per haver mostrat als alumnes una caricatura de Mahoma. Europa no podia ser menys.
I el cas és que tot això ha passat el mateix mes en què ens ha deixat una de les feministes àrabs contemporànies més grans. Una escriptora lúcida i coherent com poques a tots i cada un dels seus textos: Nawal El Saadawi, i tots aquests assassinats han passat tan desapercebuts gairebé com la mort de la que hauria d’haver rebut el premi Nobel de literatura. «El feminisme no és una invenció occidental. L’opressió de les dones està a tot arreu i la rebel·lió de les dones també», insistia una vegada i una altra a les entrevistes.
«El feminisme és la valentia i la capacitat de criticar Déu, de criticar el pare, l’avi, el president, els poders, tant del cel com de la terra», defensava des del seu feminisme socialista, preocupat, alhora, pels drets de les dones, i pels dels camperols, la classe obrera, els drets dels homes que han sigut torturats, que pateixen tortures o desigualtats.
Perquè, per desgràcia, l’islam es fa visible utilitzant totes les estratagemes del patriarcat i de la religió (això ho sabem bé els països que hem patit les mateixes argúcies de l’Església catòlica) i per això les dones són les que el pateixen. I perquè no podem permetre que hi hagi més Romines, Samahs ni Isres, ni a països llunyans al nostre, ni al nostre entorn, la comunitat internacional hauria d’exigir-li responsabilitats a Erdogan i exigir que el Dia de les Dones Musulmanes serveixi per denunciar això, o anomenar-lo Dia de les Dones sota l’Islam.
Una de les principals feministes àrabs ens ha deixat el mateix mes en què Turquia ha sortit de la Convenció d’Istanbul i han sigut assassinades diverses noies