Joan Ollé trenca el seu silenci davant l’acusació d’abusos
El director teatral remet un comunicat a aquest diari en què defensa la seva innocència davant les denúncies de setge per part d’exalumnes de l’Institut del Teatre.
director teatral i exprofessor de l’Institut del Teatre Joan Ollé ha trencat el seu silenci a través d’un comunicat enviat a EL PERIÓDICO sobre les acusacions d’abusos per part d’alumnes del centre destapades pel diari Ara. Aquest mitjà va revelar el 21 de febrer les denúncies d’abús de poder i assetjament sexual per part d’una dotzena de docents i exdocents de la institució. Els casos citats apuntaven sobretot a tres noms: Joan Ollé, Jorge Vera i Berty Tovías. Els dos últims es van jubilar el 2016 i Ollé és fora de la institució després de 40 anys de docència arran d’aquestes denúncies. El dilluns 22 de febrer va ser apartat per la llavors direcció, ja dimitida entre acusacions de còmplice. El centre també va posar en marxa una investigació interna.
L’Ara recollia multitud de situacions esdevingudes durant dècades: comentaris humiliants i de caràcter sexual als seus alumnes, entre d’altres. Alguns episodis haurien tingut lloc al mateix centre i d’altres, fora de l’institut. Per la seva banda, Ollé ha defensat la seva innocència un mes després d’esclatar el cas a través d’un comunicat. En aquell moment, aquest diari va mirar de contactar amb ell en repetides ocasions sense aconseguirho. A la nota exposa que ha esperat fins a ser citat a declarar divendres, 26 de març, a la Comissió per la Prevenció de l’Assetjament Sexual, a la seu de la Diputació de Barcelona, de qui depèn l’Institut del Teatre. Ollé entén que «havia de parlar en aquest òrgan en primer lloc».
El director teatral diu a la nota enviada a aquest diari: «Tinc l’absoluta convicció que mai he comès cap comportament legalment reprovable cap a ells [alumnes], però em resulta ara evident que si la meva manera d’ensenyar i de comunicar ha pogut fer mal, de manera no intencionada, a algú, demano perdó tant als que m’han denunciat com als que no ho han fet». Ollé, del qual nombrosos testimonis assenyalen l’abús de poder, assegura que «mai he pretès obtenir cap avantatge de la meva posició de docent». «He confraternitzat amb els alumnes fora de les hores de classe», reconeix, i afirma que «fins ara, ningú m’ha fet saber que s’hagi sentit molest, ofès o maltractat pels meus actes o paraules». «Una altra cosa –afegeix– és que a alguns no els agradés el meu caràcter ni compartissin el meu sentit de l’humor. Però això no és cap delicte, ni una agressió a ningú». Les denúncies per maltractament psicològic, no obstant, van anar creixent després de la publicació del reportatge a l’Ara.
Sobre les acusacions d’assetjament sexual, Ollé assegura que «mai he mantingut cap tipus de relació sentimental ni sexual amb cap alumna ni alumne en cap cas ni sota cap circumstància». I segueix: «Mai he utilitzat la meva posició acadèmica per assetjar ningú ni per treure partit de cap altra manera. Malgrat que els meus alumnes han sigut sempre majors d’edat i amb capacitat de consentiment, per mi aquesta ha sigut una línia vermella que mai he trepitjat». Explica, a més, que ha demanat al seu advocat que estudiï les accions penals que es poden interposar a una publicació en la qual se li va dir «depredador sexual».