En defensa pròpia

Com a conseqüència d’un seguit de publicacions aparegudes recentment contra la meva persona, agraeixo a EL PERIÓDICO que em permeti explicar-me i defensar la meva innocència.

Porto quasi 40 anys treballant com a professor a l’Institut del Teatre, i ha estat molt dolorós per a mi i pels meus llegir les denúncies d’ exalumnes fetes recentment públiques pel diari Ara, a conseqüència de les quals la direcció de l’IT va decidir apartar-me de la docència i iniciar una investigació.

Vaig manifestar des d’un primer moment que era innocent

d’haver comès qualsevol delicte i que ho demostraria. Ho reitero.

Des de llavors he esperat un temps prudencial, fins a ser citat a declarar el 26 de març per la Comissió per la Prevenció de l’Assetjament Sexual de l’IT. Si havia callat fins ara és perquè entenia que era davant d’aquest òrgan on havia de parlar en primer lloc. Així ho vaig fer, reiterant la meva innocència respecte a qualsevol acusació d’assetjament sexual.

Tothom que em conegui sap com estimo el teatre, l’ensenyament i els meus alumnes, molts dels quals van mostrar la seva preferència per tenir-me com a professor, sent any rere any avaluat per ells amb qualificacions d’excel·lència, i a molts dels quals, tant dones com homes, he convidat a entrar al món professional i ara compto entre els meus amics.

He hagut de deixar, humiliat i sense cap respecte per la meva presumpció d’innocència, tota

activitat professional, i he sigut objecte d’un escrutini públic implacable que m’ha deixat en una situació en la qual m’és actualment impossible guanyar-me la vida.

Tinc l’absoluta convicció que mai no he comès cap comportament legalment reprovable, però em resulta ara evident que si la meva manera d’ensenyar ha pogut fer mal a algú, demano perdó tant als que m’han denunciat com als que no ho han fet.

He ensenyat amb entrega, vehemència i rigor una matèria tan delicada com és el privilegi d’enfilar-se a un escenari per, des d’allà, convocar el públic al pensament i a l’emoció.

Però mai no he faltat volgudament al respecte a cap persona. He confraternitzat amb els alumnes fora de classe; he fet servir amb ells un llenguatge distès, col·loquial i provocador propi d’un marc de familiaritat i confiança sense que ningú, fins ara, m’hagi fet saber que es va

«Mai he utilitzat la meva posició acadèmica per assetjar ningú ni per treure’n profit d’un altre tipus»

sentir ofès o maltractat pels meus actes o paraules.

Mai no he mantingut cap mena de relació sentimental ni sexual amb cap alumna ni alumne en cap cas ni sota cap circumstància. Mai no he fet servir la meva posició acadèmica per assetjar ningú ni per treure’n profit de cap altra mena.

Tot i que els meus alumnes

han estat sempre majors d’edat, per a mi aquesta ha estat una línia vermella que mai no he trepitjat. Ningú no podrà dir que he aprofitat aquesta circumstància per, valent-me de la meva posició, aconseguir cap mena de benefici personal.

Mai no he agredit ningú. Condemno qualsevol tipus d’abús, i, en particular, l’abús sexual, així com qualsevol vexació o humiliació a qualsevol persona, sigui quin sigui el seu gènere, raça, ideologia o orientació sexual. Sense matisos.

En una publicació se m’ha arribat a dir «depredador sexual», i he encarregat al meu advocat que estudiï la interposició d’accions penals al respecte.

També, entre les moltes desproporcions, distorsions i acusacions anònimes que he pogut llegir o escoltar, he entès que, efectivament, alguns del meus exalumnes poden considerar que alguns aspectes de la meva perEl