El Periódico - Català

BCN detecta 840 pisos en què es restringei­x el dret a empadronar-se

Malgrat que es tracta d’un tràmit gratuït que els ajuntament­s han de garantir, alguns propietari­s no permeten la inscripció dels seus inquilins o només la faciliten previ pagament.

- ELISENDA COLELL

«Es pot empadronar deixant 100 euros de fiança que es tornaran quan la persona vulgui marxar del pis i es doni de baixa». Aquest és un dels 840 anuncis per llogar un pis o una habitació a Barcelona on els anunciants no garanteixe­n el dret gratuït al padró dels futurs inquilins. O bé es nega directamen­t el registre al padró o només es permet a canvi de diners. Es tracta de pràctiques il·legals de les que ja van alertar diverses entitats socials a EL PERIÓDICO fa dos anys, però per fi un informe de l’Oficina contra la No-Discrimina­ció de Barcelona a què ha tingut accés aquest diari dona dades reals i conclou que queda feina per fer.

Els tècnics de l’ajuntament s’han submergit en les webs de 67 plataforme­s on s’ofereixen vivendes de lloguer (habitacion­s o pisos) per detectar si es garanteix el dret al padró. El resultat és demolidor. En un total de 840 anuncis, es restringei­x aquest dret. «Vam començar a trobar persones que deien que els propietari­s dels pisos on vivien no els permetien empadronar-se i vam voler aclarir el fenomen amb aquest primer estudi», explica el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.

Frases directes

Per delimitar la recerca, els tècnics municipals es van centrar a analitzar els anuncis penjats del maig al desembre del 2020 de més de 67 portals. De 1.380 anuncis consultats, a 192 es feia referència a l’empadronam­ent. A Barcelona, en el 17,8% d’aquests directamen­t es negava el dret al padró, amb frases com «no és possible empadronar» o «no empadrono». Una dada que s’elevava al 44% en localitats de l’àrea metropolit­ana com Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. «Això demostra els efectes perversos de les ciutats que no empadronen sense domicili fix», remarca Serra. Barcelona és pràcticame­nt l’única ciutat metropolit­ana que permet que les persones que no disposen d’un document de propietat o lloguer s’hi puguin empadronar. Malgrat que és una eina que s’ha d’aplicar, molts consistori­s no ho fan.

També és rellevant el nombre d’anuncis que proposen el dret a constar al padró previ pagament, una pràctica igualment il·legal: un 10% d’aquests 192 anuncis citats a Barcelona, i un altre 12%, a l’àrea metropolit­ana. Dins d’aquesta casuística hi ha anuncis on els propietari­s dels pisos faciliten l’empadronam­ent per diners, altres en els quals s’ofereix el pagament del padró sense que l’inquilí arribi a viure mai a la vivenda i també alguns d’advocats que demanen diners per ajudar les persones a empadronar­se. Com en la llei de l’oferta i la demanda, a les xarxes també són nombrosos els anuncis de persones que imploren el dret al padró i estan disposades a pagar. «El necessito per a l’escola bressol», diu un interessat. A Barcelona, suposen el 15% dels missatges d’aquestes pàgines immobiliàr­ies, i a l’àrea metropolit­ana, el 8%.

«No empadronar o fer pagar per això és il·legal, els anunciants cometen un frau de llei», explica Serra. Registrar-se en el padró és un dret gratuït, que a més permet accedir a drets socials bàsics. El padró, per exemple, facilita la targeta sanitària a Catalunya. També obre la porta dels serveis socials i les prestacion­s, així com a l’escolaritz­ació dels menors. I és una via perquè els immigrants sense papers, al complir tres anys al padró, intentin regularitz­ar la seva situació demostrant arrelament social.

Filtre específic

Una de les webs consultade­s pel consistori que incomplia de forma més flagrant el dret al padró és Howsing Anywhere. Aquesta pàgina està especialme­nt pensada per a estudiants que volen compartir pis, llogant una habitació temporal, en diferents ciutats europees. L’empresa, amb seu a Amserdam, classifica els anuncis en funció de si permeten l’empadronam­ent o no. El passat 12 de febrer, els tècnics municipals van trobar 2.644 anuncis de vivendes i habitacion­s compartide­s. Van aplicar-hi aquest filtre, i 911 anuncis, el 34%, no permetien empadronar-se. Va ser la primera empresa amb la qual el consistori va contactar per demanar-li que retirés aquest tipus de classifica­ció i advertir-la que era una pràctica «contrària a la llei». Ho van eliminar en menys de 24 hores, afegeix el regidor.

Ara el consistori està repetint aquesta estratègia amb vuit webs més on hi ha anuncis similars. Ja els ha enviat cartes on els demana que retirin els anuncis en els quals es nega el dret al padró. «No descartem iniciar processos sancionado­rs d’ofici si no ho fan», diu Serra. També vol reunir-se amb tots els portals per abordar el tema.

Segons es desprèn de l’informe municipal, hi ha molts anuncis penjats a les diferents webs que no parlen de l’empadronam­ent o bé diuen que ho permeten, cosa que no dissipa els dubtes. «Caldria indagar sobre què passa quan s’hi aprofundei­x i veure la proporció de persones que llavors demanen diners», avança. L’ajuntament ha delegat en experts de la Universita­t Autònoma de Barcelona (UAB) aquesta tasca.

El consistori

no descarta multar els portals que permetin aquestes pràctiques il·legals

El padró permet

accedir a serveis bàsics com la targeta sanitària i l’escolaritz­ació

 ??  ??
 ?? Imma Coy ?? Dos anuncis publicats en portals immobiliar­is on es nega l’empadronam­ent (a dalt) o s’al·ludeix a la «possibilit­at» d’inscriure-s’hi (dreta). A sota, vista general de la ciutat de Barcelona.
Imma Coy Dos anuncis publicats en portals immobiliar­is on es nega l’empadronam­ent (a dalt) o s’al·ludeix a la «possibilit­at» d’inscriure-s’hi (dreta). A sota, vista general de la ciutat de Barcelona.
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain