«Espanya és el país europeu on hi ha més puters»
Professora titular de Sociologia del Gènere i una de les veus feministes més reconegudes en la lluita per l’abolició de la prostitució. Dies després que la vicepresidenta Carmen Calvo advoqués per una llei que «impedeixi l’horror» de la prostitució a Espanya, la directora del Centre d’Estudis de Gènere de la Universitat de la Corunya i autora de La prostitución en el corazón del capitalismo afirma que l’esquerra està assumint que és una «forma d’esclavitud que s’ha d’erradicar».
—¿Per què s’ha de prohibir la prostitució?
—La prostitució no ha de ser prohibida, ha de ser abolida. I les dones que habiten aquesta indústria, la baula més feble de la cadena, no han de ser perseguides ni penalitzades. Al contrari, han de ser protegides i recolzades. Occident no té cap dret a explotar dones migrants i sense recursos.
— ¿No considera que l’abolició pot perjudicar les persones que volen exercir la prostitució voluntàriament?
— Les dones que estan en la prostitució no es prostitueixen de forma voluntària. Viuen situacions de vulnerabilitat i pobresa, moltes vegades extremes, que les condueixen lamentablement a exercir la prostitució per poder sobreviure. Moltes estan en aquest negoci criminal perquè han sigut enganyades o s’ha exercit violència sobre elles perquè continuïn formant part de la indústria de l’explotació sexual. Cap dona vol que el seu cos sigui objecte de violència.
— Els defensors de la regularització d’aquesta activitat afirmen que aquest model ajudaria a combatre el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual. ¿Vostè creu que és així?
— No, no ho crec. En els països en els quals la prostitució ha sigut regulada, ha crescut el tràfic i tota la criminalitat que envolta la prostitució. L’Ajuntament d’Amsterdam va encarregar una investigació i els resultats als quals va arribar van ser que augmenta la criminalitat, la inseguretat i el tràfic. D’altra banda, la situació de les dones en prostitució ha empitjorat i ha augmentat la seva vulnerabilitat. No es pot regular l’explotació sexual.
— Segons la seva opinió, ¿quins elements hauria de tenir una llei que acabi amb la prostitució?
— La prohibició de la prostitució dirigeix la persecució i les sancions cap a les dones prostituïdes, mentre que l’abolició posa el focus en els proxenetes i els puters. L’abolicionisme es recolza en quatre eixos: en primer lloc, la persecució del proxenetisme, els bordells, els pisos i els espais en els quals es desenvolupa la prostitució; en segon, es multa els puters per dissuadir la demanda de serveis; en tercer, el desenvolupament de polítiques per a les dones que estan en prostitució, i per últim, en un ampli programa d’educació afectivosexual als centres d’ensenyament.
— ¿Per què creu que fins ara cap Govern a Espanya ha abolit la prostitució?
— Perquè les resistències a què s’ha de fer front són moltes. Des del lobby proxeneta fins a tots els negocis que, sense estar-hi vinculats directament, sí que extreuen algun benefici de la prostitució, que són molts i molt variats, entre els quals les immobiliàries, agències de turisme, taxistes, etcètera. No obstant, ha arribat el moment de fer polítiques abolicionistes. L’esquerra està assumint que la prostitució és una forma d’esclavitud que ha de ser erradicada.
— Des de la seva perspectiva, ¿el debat abolició contra regularització obert en el moviment feminista ha anat a més?
— L’abolició de la prostitució és
una vindicació feminista que ha anat creixent els últims anys en el context de denúncia de violència sexual que ha tingut lloc en el marc de la quarta onada feminista. La prostitució és un dels molts rostres que adopta la violència sexual.
— A l’assaig La prostitución en el corazón del capitalismo [Catarata, 2017] analitza el negoci entorn d’aquesta activitat. ¿Hi ha xifres reals de quants prostíbuls hi ha, de quantes persones exerceixen la prostitució o de quants diners mou aquest negoci?
— La prostitució és el cor de la indústria internacional de l’explotació sexual, formada per un conjunt de negocis, gairebé tots relacionats amb l’economia il·legal. Cal assenyalar que actualment és la tercera indústria, en termes de beneficis, a escala global en el marc de les economies il·lícites. A Espanya, quatre de cada 10 homes acudeixen a la prostitució. Ara com ara, és el país europeu que té més nombre de puters de tot Europa i el tercer si mirem a escala global. En certes zones del món, a més, la indústria de l’explotació sexual s’ha convertit en una estratègia de desenvolupament, encoratjada fins i tot per les institucions del capitalisme internacional. Homes de totes les classes accedeixen sexualment a cossos de dones amb escassos recursos i sempre en situació vulnerable. La majoria són migrants i pertanyents a comunitats culturals inferioritzades, tant per occident com per les elits dels seus propis països. Ha arribat l’hora de parar aquesta indignitat.