Descobrint l’art marroquí
El Museu Reina Sofia inaugura la mostra ‘Trilogía marroquí’, que exhibeix més de 250 peces del poc conegut art contemporani del país nord-africà.
El Museu Reina Sofia inaugura la seva primera gran exposició del 2021 amb Trilogía marroquí 19502020, una ambiciosa mostra que recull la producció artística del Marroc en tres moments històrics decisius i que serveix per visibilitzar una cultura que, malgrat la seva proximitat geogràfica, només 14 quilòmetres, continua sent tan desconeguda.
«Una de les nostres principals línies és mirar d’entendre o analitzar altres modernitats, qüestionar la nostra manera de veure el món», explica el director del museu, Manuel Borja-Villel. «En aquest sentit, el Marroc és un país que està al mig de tot, és la frontera entre l’Àfrica i Europa, i estar al llindar agafa avui una dimensió important a l’hora de descolonitzar la nostra mirada i trencar prejudicis».
Després de 40 anys de protectorat francès i espanyol, el primer període que recull l’exposició comprèn des de la transició a la independència (1950-1969) marcat per la necessitat de compondre un discurs identitari a la vegada que es menyspreava el model artístic acadèmic previ.
Molts dels grans noms d’aquest moment van estudiar a l’estranger i es van nodrir de tota una sèrie d’influències que ells van intentar aplicar a la seva idiosincràsia. És el cas de Mohamed Melehi, Mohamed Chabâa o Farid Belkahia, que ens mostren un panorama divers que ens porta des del figuratiu fins a l’abstracció, passant per elements propis com la cal·ligrafia i l’ús del simbolisme i el color. La segona etapa, Anys de plom
(1970-1999), a partir del cop d’Estat, està marcada per l’activisme i l’efervescència creativa. Sorgirà una constel·lació de publicacions alternatives que va donar veu a la dissidència i van intentar reflexionar sobre la construcció nacional, com la revista Souffles o més tard L’Intégral. Mentrestant, es lluitava contra la repressió a tots els camps artístics, tot i que alguns creadors van preferir refugiar-se en un àmbit íntim. Moltes dones van aparèixer en el panorama amb una formació autodidacta, com Chaïbia Talal o Fatima Hassan i van començar a reflexionar sobre la condició femenina en un país àrab.
Estranyesa i perplexitat
Finalment, La generació 00 a la qual pertanyen Yto Barrada i Mounir Fatmi, intenta plasmar les pulsions de l’època contemporània marcada per l’ascens del populisme, la innovació tecnològica, els atemptats terroristes i la Primavera Àrab.
El component crític, polític i la recerca de les arrels són tres dels vèrtexs més importants d’aquest fascinant recorregut que obliga a mirar d’una altra manera tota una tradició que provoca tanta estranyesa com perplexitat. La mostra, comissariada pel mateix Manuel Borja-Villel i Abdellah Karroum, inclou 250 obres, al costat de documents d’arxiu i material audiovisual que ens endinsa a tota una dimensió desconeguda i atapeïda de riquesa expressiva.
«Estar a la frontera agafa avui una dimensió molt important», afirma Borja-Villel