Junts no descarta facilitar la investidura d’Aragonès i passar a l’oposició
> Els puigdemontistes exigeixen deixar en paper mullat el preacord entre ERC i la CUP, un full de ruta independentista ambiciós i unitat a Madrid contra les tesis de Rufián
Res és definitiu, i menys en la política actual. I encara menys en el si de l’independentisme. La intenció pública i privada de Junts per Catalunya és la d’investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat, prèvia negociació a fons del full de ruta independentista, el pla de govern, la composició de les conselleries i la unitat estratègica en tots els fronts, incloent-hi el del Congrés dels Diputats. No hi haurà eleccions anticipades, afirmen els postconvergents. Ara bé, al partit de l’expresident Carles Puigdemont exigeixen un pacte satisfactori i no descarten que, en cas de no aconseguir-lo, toqui investir gratis Aragonès i passar a l’oposició.
La llista de qüestions pendents és llarga. I si bé és cert que a tots els fronts hi ha progressos, Junts continua mantenint un nivell d’exigència molt elevat. És el cas del pla de govern, és a dir, el programa amb què gestionar la situació socioeconòmica. «El preacord entre Esquerra i la CUP és paper mullat», resumeixen a JxCat. És a dir, volen tombar un document del qual els anticapitalistes no tenen intenció de tocar ni una coma, sota amenaça de retirar el suport cupaire al presidenciable republicà.
Models de país oposats
Junts argumenta que el seu model de país és als antípodes del de la CUP. Defensa l’escola concertada com a part essencial del model educatiu, argumenta que la salut pública no sempre ha d’estar gestionada per centres de titularitat pública, no accepta la moratòria d’energies renovables i qüestiona la viabilitat econòmica d’un pla pilot sobre la renda bàsica universal, entre altres qüestions.
Tot això suposaria esmenar l’esquelet, la base, del preacord entre els republicans i els anticapitalistes, que té un perfil netament progressista. Les darreres mencions del candidat Aragonès en els seus discursos a Karl Marx o al Front Ampli de l’Uruguai han fet regirar-se a la cadira els diputats de Junts.
Quant al full de ruta cap a la independència, malgrat els gestos de distensió d’Aragonès en el seu discurs en el segon debat d’investidura, a favor de preparar escenaris alternatius al del diàleg amb l’Estat, Junts vol concrecions. No vol pintar un acord en què no confiï.
Els puigdemontistes afirmen que acceptar dos anys de negociació amb Madrid, malgrat no creure-hi i tenir clar que no donarà fruits, ha de ser a canvi que Esquerra assumeixi la unilateralitat com a via de futur i comenci ja a treballar-hi, a preparar-la, tan discretament com sigui necessari. Aquí és on encaixa el paper del Consell per la República, per, diuen a Junts, portar a terme aquesta tasca sense por de represàlies legals.
Pel que fa a la unitat d’acció al Congrés dels Diputats, els postconvergents avisen que serà impossible si l’home d’Esquerra a Madrid continua sent Gabriel Rufián, amb el qual no comparteixen ni fons ni forma ni maneres. Junts llança exigències, malgrat tenir quatre diputats a la Cambra baixa (eren vuit fins que els de Puigdemont van trencar amb el PDECat) davant els 13 representants republicans.
La unitat és un objectiu difícilment assequible quan Junts vota gairebé sistemàticament en contra de qualsevol recolzament al Govern del PSOE i Unides Podem i
Si no hi ha pacte, votar el candidat republicà evitaria eleccions sense assumir-ne el programa
en canvi ERC ha recolzat la investidura i els Pressupostos Generals de l’Estat.
A tot això s’ha d’afegir la negociació més pecuniària, encara per concretar, sobre qui gestiona cada conselleria. Els postconvergents reclamen el Departament d’Economia i àrees de pes econòmic i social (una cosa així com l’actual model de repartiment entre tots dos, però a la inversa) mentre ERC diu que s’ha de partir de zero.
Amenaça o convicció
Es tracta, doncs, d’una tasca hercúlia. La intenció oficial i oficiosa de Junts és aconseguir un pacte i entrar al Govern. És més, al seu si hi ha nombrosos càrrecs de tots els nivells en l’administració l’interès fins i tot personal dels quals reclama seguir en el poder polític institucional. Sí, però –sigui com a amenaça o com a convicció dels representants més durs de la via unilateral– Junts no ha tancat la porta a complir la seva promesa d’evitar eleccions, però votant la investidura d’Aragonès sense comprometre’s a entrar en el seu Govern, ni a recolzar-lo. És a dir, passant a l’oposició.
n