Vincle indestructible amb Laporta
Torna al Barça per ocupar una de les cinc vicepresidències de la nova directiva. El seu primer pas es va saldar amb una estressant acció de responsabilitat que va posar en risc el seu patrimoni. És l’única dona de l’equip de Laporta i això li dona més visibilitat. Exercirà també de portaveu de la junta.
Quan va presentar un per un els seus directius durant la presa de possessió, Joan Laporta va dir, en el torn de Maria Elena Fort, que quan era jove s’hi va voler casar. Era broma, és clar, tot i que mantenen el que ella defineix com «un vincle indestructible».
Es coneixen certament des de fa molts anys. De quan Laporta anava amb la candidatura d’Ángel Fernández a les eleccions del 1997 i ella es va presentar voluntària com a interventora. Després, Fort i el seu pare es van unir a la crida de l’Elefant Blau, esperonats per l’antinuñisme comú.
L’etapa, breu però intensa, com a directiva en la recta final del primer mandat de Laporta i la resistència davant la dolorosa acció de responsabilitat van acabar de reforçar un afecte plasmat ara en aquesta segona part al FC Barcelona. Fort no és només l’única dona de l’equip directiu. És l’única amb dues carteres: vicepresidenta de Relacions Institucionals i primera portaveu de la junta.
Fort, de 50 anys, és la sòcia més antiga de tota la taula directiva, Laporta inclòs. La 8.297. Després de sortir de la clínica, el seu pare va passar abans per les oficines del FC Barcelona que pel registre civil. Mai s’ha dubtat casa seva que calia ser del Barça. Ella integra la quarta generació de socis d’una família blaugrana fins al moll de l’os. Ja ho eren els seus besavis.
Fort, advocada amb bufet propi especialitzat en dret públic i urbanisme, arriba a aquesta segona era al club amb una actitud davant la vida molt canviada. Diu que es pren les coses de forma diferent, amb més tranquil·litat. Comprensible si s’analitzen els esdeveniments que l’han posat a prova en els últims anys.
Pèrdues d’altres
Va entrar a la junta el 2008, quan Laporta acabava de superar amb conflictes una moció de confiança, i el 2010 se la va fer responsable pel global de set anys de mandat amb una acció de responsabilitat iniciada per la junta de Sandro Rosell i mantinguda sense indulgència per Josep Maria Bartomeu. A ella i els altres directius se’ls va posar a la motxilla les pèrdues generades abans de la seva
entrada al club, com les que va deixar la gestió de Joan Gaspart.
Fins al 25 de maig del 2017, quan es va produir la sentència eximent i alliberadora d’apel·lació, va arrossegar tota l’angoixa que comportava que li reclamessin 2,9 milions d’euros més interessos.
«Tenir penjada aquesta espasa a sobre no es paga ni amb diners ni amb perdó. A més a més, no han de perdonar-nos de res, no vam fer res dolent», va declarar a aquest diari el 2016. Per això sempre es va negar a pactar.
Una setmana abans de la primera
sentència absolutòria els metges van desnonar el seu marit Jordi Sirera, víctima d’un càncer. No tenia ànims per celebrar res. Laporta, en la seva condició de regidor de l’Ajuntament de Barcelona, els va casar en una cerimònia civil al Saló de Cent un mes abans que morís l’abril del 2015. El vincle indestructible de què parla amb el president barcelonista té ciment per situacions així.
Llavors, quan va enviduar, els seus dos fills tenien 12 i 4 anys i sempre els va mantenir al marge del patiment que li va causar l’acció de responsabilitat. Ja en tenien prou amb la seva tragèdia familiar. Ara, amb 18 i 10 respectivament, veuen la seva mare tornar al club amb un esperit optimista malgrat el que va succeir en el passat. «Crec que ho farem bé», ha dit Fort, tan independentista i cruyffista com Laporta.
Pas pel Parlament
Deixa enrere una incursió en la política, a la qual va entrar, ha assegurat, sense ànim de perdurarhi. Fort es va presentar a la llista de JxCat en les eleccions del 2017 per Barcelona en el número 23. Inicialment no va aconseguir seient al Parlament, però el maig del 2019 va acabar obtenint l’acta com a diputada després de la renúncia d’alguns parlamentaris.
Una experiència que ha valorat com a positiva, pel que té d’escoltar i negociar amb persones que pensen diferent, posar-se en el punt de vista d’algú allunyat ideològicament, i sempre pensant a millorar la vida de la ciutadania. Una tasca que va compatibilitzar amb la seva professió, com ha començat a fer ja al Barça, on s’inverteixen moltes hores sense cobrar, com és ben sabut.
Infrarepresentació
Per la seva experiència en la reordenació de l’àrea del Camp Nou en la seva primera etapa com a directiva i els seus coneixements en urbanisme, Fort participarà també de l’impuls de l’Espai Barça, cartera que dirigeix el directiu Jordi Llauradó.
Però, a part d’exercir una de les cinc vicepresidències, serà portaveu de la junta i també portaveu de tota una col·lectivitat, al ser l’única dona en la junta. Una clara infrarepresentació en un club amb el 26% de sòcies. Se la mirarà davant cada estirabot o gesticulació paternalista que pugui sorgir de l’entitat.
Però que ningú esperi una fugida intempestiva: recordi’s que el vincle amb Laporta és a prova de tempestes. Per alguna cosa aquest l’anomena de forma còmplice com «la presidenta de facto».