Els autònoms demanen ertos i ajudes per cessament d’activitat fins al gener
> La vicepresidenta Nadia Calviño accepta donar un marge d’actuació més gran a les comunitats autònomes en el repartiment de subvencions
L’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) va reclamar ahir que el primer punt del diàleg social que s’obri ben aviat situï com a prioritat la prolongació fins al desembre dels ertos i dels ajuts a autònoms per cessament d’activitat, mes enllà del 31 de maig previst en aquest moment. El president d’ATA, Lorenzo Amor, ha assegurat que «ja s’hauria d’estar negociant aquest punt com a prioritari perquè els empresaris puguin planificar el futur en un moment d’una recuperació que s’espera lenta, gradual i suau». Per a Amor, l’estiu es presenta amb una gran «incertesa» com a conseqüència d’una nova onada de la pandèmia.
La patronal calcula que uns 470.000 autònoms estan percebent en l’actualitat la prestació per cessament d’activitat. La pandèmia ha causat unes pèrdues empresarials d’uns 287.000 milions d’euros, uns 70.000 només en el col·lectiu dels autònoms. Per a Amor, la clau de la recuperació serà la vacunació. ATA reclama que «es posi el comptador a zero» i que els autònoms puguin aspirar a ajuts malgrat que no compleixin la condició d’haver obtingut beneficis el 2019, ja que aquesta condició perjudica les empreses de nova creació o que realitzessin inversions elevades.
Males dades d’ocupació
La vicepresidenta segona i ministra d’Assumptes Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño, va reconèixer també ahir que cal començar a discutir de manera urgent amb els agents socials com ajustar els paràmetres del sistema d’erto per a la segona meitat de l’any a fi d’afavorir la reincorporació dels treballadors. Calviño va anunciar males dades d’ocupació al març.
En la segona meitat de l’any, la vicepresidenta creu que també caldrà treballar en el disseny d’un model permanent d’ertos que serveixi de mecanisme de flexibilitat interna per a les empreses.
Preguntada per si el paquet d’ajuts a autònoms i pimes per valor d’11.000 milions d’euros que ha aprovat l’Executiu s’obrirà a noves activitats econòmiques, la vicepresidenta es va mostrar disposada que durant el tràmit parlamentari es puguin «ajustar els paràmetres» que donen accés a les subvencions, «o donar un marge més gran a les comunitats autònomes, que són les que saben millor quins estan sent els impactes de les seves pròpies mesures als diferents sectors.
La patronal ATA considera que el repartiment dels fons per a ajuts directes «no només deixa fora molts sectors, sinó que queden curts, són una almoina». La part d’ajuts directes (7.000 milions) és insuficient, per a ATA, ja que suposa que deixarà molts autònoms i empreses sense recolzament. Si es té en compte que el mínim a percebre per autònoms i empreses és de 4.000 euros, els 7.000 milions d’euros només cobririen la meitat del teixit empresarial, per la qual cosa els empresaris opinen que es «genera discriminació entre autònoms de diferents comunitats autònomes», segons Lorenzo Amor, president d’ATA. Per a la majoria de les CCAA aquest percentatge està per sota del 40%.
Per exemple, ATA calcula que a Galícia la proporció de l’import dels ajuts sobre el nombre d’autònoms a qui pot arribar seria només el 28,3%. Darrere de Galícia, les comunitats que menys autònoms podrien ajudar són Castella i Lleó (el 30,7% del total dels seus autònoms accedirien a l’ajuda), La Rioja (32,2%), País Basc (32,3%), Cantàbria (33,8%), Castella-la Manxa (34,7%) i Múrcia (35%).
La patronal ATA preveu una recuperació «lenta, gradual i suau» per després de l’estiu