Encara no em puc jubilar

nos por, convèncer-nos que no votem els que volen millorar la qualitat democràtica.

El recurs de la por de l’electorat és ja tradicional en la política i és utilitzat en moltes ocasions pels partits conservadors. Els seus arguments són poc consistents i un clar exemple és el d’Ayuso quan ens diu «comunisme o llibertat». No tinguem por al ronc, perquè si no som valents i els fem fora, ells sí que devoraran els béns més preuats que componen el benestar social. No deixem que es converteixin en el cuc que els devori. Fem el mateix que amb les pomes amb cucs, rebutgem la part afectada, incloent el responsable.

Lluitem junts i units per aconseguir un present i un futur millor. Conjuguem els nostres esforços i manifestem el que sentim i menyspreem. Siguem intel·ligents, actuant contra el que pretenen, que no és cap altra cosa que consolidar-se en el poder. El més difícil, però també molt més gratificant, és convertir-nos en agents del canvi.

nPINEDA DE MAR

La meva història va començar quan la meva empresa em va oferir prejubilar-me, ja que he cotitzat 12 anys i mig com a funcionari i la resta en règim general. Si es fa la suma, com a còmput recíproc són 43 anys. Però em van denegar aquesta possibilitat. Segons la meva Seguretat Social, em queden tres anys i dos mesos fins a arribar als 65 i poder-me jubilar. ¿Què passa amb el temps treballat com a funcionari? Per temps he cotitzat de sobres, però no sé a causa de quina llei aquells anys no em compten per poder-me jubilar ja. Ningú m’ho ha sabut explicar.

n