A menys d’un pam

El Barça va jugar sabedor que l’Atlètic ha entregat les armes, que només és qüestió de mantenir el trot fins a l’emboscada final. Els matalassers retrocedeixen porucs dia a dia, com si s’haguessin perdut en un bosc ple d’ombres i udols. Ahir va patir, però l’exèrcit de Koeman ja està a menys d’un pam. A un punt. ¿Qui ho havia de dir fa unes setmanes?

No havia de ser ahir un dia d’adversitat davant un Valladolid esquerdat per les baixes i que agonitza a la caldera de la classificació. Només era un obstacle en el camí cap al clàssic i el liderat. I, no obstant, els blaugranes gairebé ensopeguen i sagnen profusament dels genolls. Molt meritòria actuació la dels val·lisoletans, que es van anar llançant foc de la boca per un suposat penal d’Alba.

El Barça no va recuperar les magnífiques prestacions ofertes en l’últim partit abans de l’aturada de seleccions, l’exhibició al camp de la Reial Societat. Al contrari. Va sortir amb un joc pastós, com si tingués l’estómac empatxat, o les cames pesants. Més ritme, va reclamar Koeman des de la banda. Una marxa més, va demanar Messi al túnel de vestidor durant el descans.

Hi va haver una mica de tot això, certament, en la segona part. L’equip va recuperar la pressió i va jugar amb velocitat amb el pla b habitual, que sempre consisteix a prescindir d’un central. Però ahir va tocar el dia tonto. Una nit que s’anticipava tan tranquil·la es va transformar inesperadament en una nit de nervis i ungles mossegades.

Partit a partit

Guanyar en el minut 90 un Valladolid, quan qui més qui menys ja feia plans sobre el partit de Valdebebas, serveix per constatar allò tan gastat i avorrit i que Simeone ha convertit en sant i senya: cal anar partit a partit i no mirar només l’aparador major. I que no hi ha alfombra cap a l’èxit.

En qualsevol cas, l’imprevisible Dembélé va redreçar la jornada i va tornar a fer-se important. Un gol que premia la seva regularitat d’aquest any, just en el que convé parlar de la seva renovació. Coses del futbol.