Cuevillas, purgat
La dimissió de l’advocat de Puigdemont és una altra mostra que a JxCat passen coses sorprenents
El 1997 Jaume Alonso-Cuevillas era advocat processalista i va ser elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Llavors Cuevillas no tenia perfil polític i els que no el volien el qualificaven d’espanyolista. Però Catalunya canvia molt i Cuevillas es va convertir, a part de catedràtic de Dret Processal, en un advocat pròxim al procés. Més tard, en un dels advocats de Carles Puigdemont. I amb Puigdemont ha travat una gran relació. Per això el 2019 va ser elegit diputat de JxCat al Congrés i ara, al Parlament.
Per això no va estranyar que fos nomenat secretari de la Mesa del Parlament. Laura Borràs, la rupturista presidenta, és literata i JxCat necessitava acompanyar-la d’un jurista tot terreny que pogués plantar cara als primmirats lletrats del Parlament, als insofribles amics d’ERC, i a les diverses encarnacions del dimoni constitucionalista, des del PSC al Constitucional.
Però en una setmana Cuevillas ha donat la campanada. Primer abstenint-se (contra Borràs) de validar el vot de l’exconseller Puig, exiliat a Brussel·les. Després, explicitant, en una entrevista a VilaWeb, la seva posició: no té sentit, o l’autodeterminació, que són inútils i que només aconseguiran ser anul·lades pel Constitucional i, en últim extrem, inhabilitar els membres de la Mesa, que el Parlament aprovi declaracions contra la monarquia. I concloïa que la immolació estèril no era la «confrontació intel·ligent» amb Madrid que proposa JxCat.
Immediatament es va desencadenar la tempesta. Cuevillas contradeia les afirmacions de Borràs sobre la sobirania del Parlament que no havia d’admetre cap interferència externa i menys dels tribunals espanyols. També venia a avalar el comportament de l’anterior president del Parlament, Roger Torrent, d’ERC, quan es va negar a tramitar la investidura de Puigdemont per no ser inhabilitat. I va saltar Josep Costa, puigdemontista recalcitrant i anterior vicepresident del Parlament: «Defensar la sobirania del Parlament no és cap tonteria i ser empresonat o inhabilitat per fer-ho és una cosa digníssima... Si algú no vol o no pot assumir aquest risc, hauria de ser a la Mesa».
Cuevillas ha posat el càrrec a disposició de Laura Borràs, que s’ha afanyat a anunciar que serà rellevat per Aurora Madaula. Sorgeixen diverses preguntes. Una, ¿per què Cuevillas va acceptar ser secretari de la Mesa per afirmar després el contrari del que vol la seva presidenta? Un advocat que el coneix bé diu: «Cuevillas és un temerari, però no un boig, sinó un llest. Una cosa és la defensa professional de Puigdemont, o fins i tot intentar una oportunista carrera política, i una altra de molt diferent enfrontarse a l’Estat sabent que tens les de perdre». D’acord, però ¿ha actuat sol o ha telefonat a Waterloo?
Una altra pregunta, ¿per què Borràs ha afirmat que seria substituït per Aurora Madaula? El relleu ha de ser aprovat al Parlament i Madaula no és el perfil més adequat per aconseguir els vots d’una ERC mortificada per l’actual calvari d’Aragonès. Última qüestió, ¿per què Josep Costa, que no ha volgut ser diputat i murmura sobre JxCat, ha sortit en tromba contra Cuevillas?
Hi ha coses sorprenents. Que Cuevillas, després de triar ser diputat i secretari del Parlament, prioritzi la professionalitat jurídica n’és una. Que el protegit de Puigdemont sigui purgat pel puigdemontisme n’és una altra. ¿I si JxCat fos només una espècie de Torre de Babel malgrat la uniformitat de llengua? Potser sabrem més coses els pròxims dies.