Mikhaïl Muraixko MINISTRE DE SANITAT RUS
> Els experts creuen que podran manufacturar-se com a màxim 400 dels 710 milions de dosis encarregades Empreses al Brasil, l’Índia i Corea del Sud firmen acords per fabricar l’injectable
Dels 710 milions de dosis de la vacuna Sputnik contra la Covid compromeses per a aquest any, els experts consideren que Rússia en subministrarà només 400 milions. Un cop a la credibilitat russa.
Polèmiques polítiques al marge, la validació internacional de Sputnik V com una de les vacunes més efectives davant la Covid19, igual com les seves competidores occidentals, ha constituït un clamorós i inesperat èxit per a la reputació de la ciència i l’Estat rus. Però ara que l’injectable desenvolupat pel moscovita Institut Gemaleya ha sigut certificat com a eina segura i fiable en la lluita contra la pandèmia, convertint-se en objecte del desig a molts llocs del món, un nou desafiament es planteja per al Fons Rus d’Inversió Directa (RDIF, per les seves sigles en anglès), l’entitat promotora del tractament: la seva producció a escala industrial i posterior exportació.
Més de 50 països d’Europa, el Pròxim Orient i Amèrica Llatina han sol·licitat incloure Sputnik V en els seus programes de vacunació, segons informa el RDIF en la seva pàgina web. Els especialistes, no obstant, posen en dubte que puguin complir-se els contractes firmats amb aquests governs per al present exercici, que inclouen milionàries xifres de subministraments. I això, per les dificultats inherents a la manufactura del producte, a les complicacions que sorgeixen en qualsevol procés de transferència de tecnologia a l’estranger i fins i tot a traves burocràtiques que estan plantejant les administracions locals de certs països. El fons ha declinat contestar a les preguntes d’aquest diari.
«Les nostres dades suggereixen que hi ha encàrrecs (de Sputnik V) de 710 milions de dosis; estimem que Rússia pot produir aquest any 400 milions de dosis (de Sputnik V), si aconsegueix incrementar el seu actual nivell de producció. En aquest moment, sembla difícil que puguin complir amb els seus
contractes aquest any», respon en un e-mail dirigit a EL PERIODICO l’empresa d’anàlisi científica Airfinity, amb seu a Londres. Segons les estimacions d’aquesta font, fins ara s’han fabricat i entregat un total de «16,5 milions de dosis de Sputnik», una xifra significativament inferior a la dels seus competidors: «205,4 milions en el cas de Pfizer, 177,1 milions d’AstraZeneca i 84,4 de Moderna».
Dins de Rússia, les empreses encarregades de fabricar el tractament estan immerses en ardus processos d’expansió per incrementar la producció, una cosa que encara tardarà temps a materialitzar-se. «De novembre a març hem produït tres milions de kits de dues dosis; paral·lelament, redissenyarem un altre complex de producció de vacunes, cosa que ens permetrà augmentar el volum fins a sis milions de kits al mes», explica, també per e-mail, Dmitri Morozov, director executiu de BioCad, empresa farmacèutica de Sant Petersburg, una de les encarregades de produir Sputnik V dins de la Federació Russa.
La complexitat del mateix tractament rus, format per dos vectors, constitueix una dificultat afegida. «Els dos vectors han de ser produïts de forma independent; bàsicament cal fabricar dues vacunes diferents i el problema que Rússia està tenint, segons les nostres investigacions, és crear el segon vector», remarquen els experts d’Airfinity.
Acords de producció
Ateses les limitacions locals, l’entitat que promou la principal vacuna russa està tancant acords de fabricació amb empreses privades i públiques a països com el Brasil, l’Índia o Corea del Sud, entre altres, des d’on s’exportarà el producte farmacèutic als Estats consumidors. L’últim d’aquests pactes, amb l’empresa xinesa Shenzhen Yuanxing Gene-tech Co el passat 29 de març, contempla la fabricació de 60 milions de dosis. Però també més enllà de les fronteres russes, la realitat s’està mostrant àrdua per a Sputnik V, i els retards comencen a fer efecte.
Luciano Reimberg, director d’Externalització a Uniao Quimica, empresa brasilera que al gener va firmar un acord de producció amb el RDIF, admet des de São Paulo en una conversa per videoconferència haver patit retards de «dos mesos» en l’entrega des d’Alemanya d’equipament necessari per fabricar l’«ingredient actiu» de la vacuna al seu país.
«He viatjat pel Brasil buscant possibles fabricants i és molt difícil trobar una planta preparada per produir-la», admet. Amb l’ànim d’aconseguir aquest anhelat increment de la producció, aquest executiu brasiler contempla fins i tot la introducció de modificacions tecnològiques, malgrat que, en cas d’aplicar-se, incrementarien el risc d’haver de rebutjar algunes partides que resultessin contaminades en el procés de fabricació.
A més, Sputnik V està pendent de l’aval de l’Agència Nacional de Vigilància Sanitària (Anvisa), l’ens regulador farmacològic brasiler. «Anvisa està arrossegant els peus. Em sembla que és més una qüestió política que científica», valora des de São Paulo Lise Alves, periodista local que ha escrit nombrosos articles del tema. Si la certificació continua retardant-se, Uniao Quimica es concentrarà a exportar a països veïns, com Xile, l’Argentina o Bolívia, on Sputnik V ja està sent utilitzada, apunta Reimberg.
S’acumulen retards en la certificació sanitària i problemes en el procés d’elaboració