Luis Santamaría EXPERT EN SECTES
L’investigador i divulgador afirma que els grups coercitius han crescut en les dues últimes dècades i s’han diversificat cap al camp de la filosofia, l’autoajuda i el creixement personal.
L’investigador i divulgador afirma que els grups coercitius han crescut en les dues últimes dècades, i que ara capten «a la universitat, l’esport olímpic i els conservatoris de música».
Luis Santamaría del Río (Zamora, 1982) és un dels experts més importants en sectes que hi ha a Espanya. Fa 23 anys que les investiga i és membre de la Xarxa Iberoamericana d’Estudi de les Sectes (RIES). Autor de llibres com Esoterismo, sectas, nueva era i Religión y sectas en el mundo actual, té una nombrosa biblioteca sobre grups coercitius gràcies sobretot a la documentació que li faciliten els exadeptes. Llicenciat en Teologia i exsacerdot, també imparteix formació a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat sobre el modus operandi dels grups coercitius.
— ¿Les sectes són actualment un problema greu o és un fenomen minoritari?
— En les dues últimes dècades han crescut i s’han diversificat. S’han aprofitat de les noves tecnologies per acostar-se a les seves víctimes. Especialment, en moments de crisi, on creix la vulnerabilitat. La gent necessita agafar-se a alguna cosa, necessita respostes per a tantes preguntes.
—Diu que s’han diversificat. ¿Cap a on?
— La religió ja no és l’únic camí perquè avui el discurs religiós no arriba a tantes persones com abans. Ara s’han estès pel món de l’autoajuda, la filosofia, el creixement i el desenvolupament personal, el terapèutic i guaridor, l’empoderament i les capacitats.
— Estan estenent els seus tentacles a les aules universitàries. ¿Per què?
— La secta diu a la gent: «Nosaltres som els pocs que coneixem això i t’ho podem transmetre».
Això és una cosa que funciona especialment en l’esoterisme i que té molt èxit en l’àmbit educatiu superior. El discurs esotèric sol buscar persones amb alt nivell intel·lectual. La universitat és un objectiu ideal. Per exemple, hi ha una associació els directius de la qual són majoritàriament professors universitaris. Capten alumnes i també gent de l’esport olímpic i dels conservatoris superiors de música. Busquen persones selectes.
— ¿Qui són?
—Nova Acròpolis, legalitzada com a associació cultural però assenyalada com a secta –fins i tot com a moviment neofeixista– per diversos organismes internacionals.
— ¿Els docents que la dirigeixen saben que estan estafant els alumnes o ells es creuen també aquest discurs?
— La majoria estan convençuts que han conegut la veritat. Pensen que tenen una saviesa oculta i que estan donant lloc a una nova humanitat, la del superhome.
—¿Com es pot augmentar el sentit crític dels estudiants perquè no hi caiguin entabanats?
— Cal tenir una mentalitat crítica davant determinades ofertes i sospitar del que es presenti com a solució per a tot i que porti noms altisonants. Aconsello desconfiar dels que proposen solucions senzilles a problemes complexos. És important conèixer la rebotiga, no només l’aparador. Ofereixen alguna cosa més que el que és purament intel·lectual, ofereixen un sentit de la vida, una resposta màgica.
— ¿Considera que la religió catòlica és una secta?
— No. Hi pot haver trets sectaris en les grans religions, però hi ha una cosa que distingeix el sectari del religiós genuí, que és la llibertat. I el sectarisme pot arribar a impregnar molts altres àmbits. Un exemple: al món educatiu hi ha les escoles Waldorf.
— ¿Són sectes?
— Apliquen una doctrina sectària, la de la societat antroposòfica. Tenint en compte la llibertat de consciència i creença, molta gent pot dir que igual que hi ha escoles religioses hi pot haver escoles Waldorf. Bé, però ¿quina és la diferència? Que una escola catòlica o evangèlica no amaga que ho és i els pares saben el seu ideari. En un centre Waldorf s’oculta que s’imparteix un ensenyament basat en l’antroposofia, en les revelacions que va tenir Rudolf Steiner. Alguns pares han sigut captats quan han decidit portar els seus fills a aquestes escoles buscant una educació alternativa. L’engany, l’ocultació i l’esquer són fonamentals per veure si és secta o no. Normalment el primer pas és voluntari: algú acudeix a un taller o una conferència. En els passos següents acaba enrolant-se en una organització sense conèixer-ne bé les finalitats. Abans parlava de Nova Acròpolis, per exemple. Un dels seus exadeptes em va dir que havia acudit a l’organització per rebre cursos de filosofia i que va acabar saludant els líders amb el braç dret aixecat.
— Molta gent pot pensar que les escoles Waldorf són alternatives. I ja està.
— El seu discurs antivacunes o antimascareta hauria de fer pensar a les autoritats educatives. Els seus alumnes no aprenen a llegir i escriure fins als 7 anys. Fins aleshores només hi ha contes i fantasia. És la doctrina antroposòfica. Qui, sabent això, vulgui portar allà els seus fills, doncs endavant. Però el dia de demà seran persones més vulnerables als discursos màgics, esotèrics i pseudocientífics.
—Els nens i els joves estan en ple període de construcció personal.
— És molt perillós que caiguin en aquestes xarxes. Quan un adult entra en una secta té un grau de maduresa. Si en surt, posseeix un passat de vida adulta i madura a la qual acudir. Però als que entren en la seva infància, adolescència o joventut els estan modelant la seva personalitat i els és molt difícil reconstruir-se perquè sempre han estat relacionats amb el sectari.
— ¿Quins són els principals danys emocionals que pateixen les víctimes?
— Quan surten necessiten un acompanyament professional. S’han sentit enganyats en una cosa tan fonamental com el sentit de la vida. Les seves il·lusions, el seu temps, les seves qualitats. Han posat el seu cor en una cosa que és un engany. Un trauma i un dol. Era la seva nova família, els seus millors amics... i resulta que se n’estaven aprofitant. Els avergonyeix reconèixer-ho. Pensen que són tontos per haver-se deixat enganyar. També és, per descomptat, l’estafa econòmica.
— La lluita contra les sectes és titànica.
— A nivell legal és molt complicat perquè entres en el terreny de la llibertat d’educació o creences. El que cal fer és demostrar l’existència de faltes i delictes. Són grups en els quals hi ha la manipulació i la persuasió coercitiva. Les víctimes són portades a pensar, fer i dir coses que amb seny no farien mai.
— ¿Vostè rep amenaces?
— De vegades ens miren com a inquisidors i ens diuen que sobredimensionem el problema per sortir a la premsa. Però la veritat és que el degoteig de peticions d’ajuda per part de les víctimes i les seves famílies és constant.
«Les escoles Waldorf apliquen una doctrina sectària, la de la societat antroposòfica» «Un exadepte de Nova Acròpolis explica que al final saludava am bel braç dret aixecat»