La mare que les va parir
En el fons, les dues senyores estan orgulloses de tenir unes filles que s’han espavilat per viure bé gràcies al procés. Les mares són així.
Marta Rovira i Pilar Rahola se les tenen, o més aviat no elles, sinó les seves mares. La fugada i pròfuga Rovira va dir que la seva mare es queixa del que diu la Rahola, i aquesta va respondre que la seva, de mare, es queixa de com tracta ERC el Vivales de Waterloo. Això de discutir-se a Twitter en nom de les mares és una novetat que espero que tingui continuïtat, un ja estava fart de l’avorrida utilització lacista dels fills. «No podrem mirar a la cara als nostres fills si no construïm la
republiqueta», ens repetien fins ara com lloros, així que qualsevol novetat, per petita que sigui, és sempre d’agrair, i més si és d’una mare, que de mare només n’hi ha una i a tu et vaig trobar al carrer. Ignoro com continuarà la baralla entre les mares que van parir la Rovira
i la Rahola, però no seria estrany que la cosa pugés de to i derivés en temes més importants que la republiqueta.
-Diu la meva mare que la teva té la casa feta una porqueria.
-¿Ah, sí? Doncs la meva diu que la teva fa anar els fills com pidolaires, només cal veure’t a tu.
Les mares no en deixen passar ni una. Estic segur que la de Marta Rovira, abans de les habituals aparicions ploramiques de la seva filla i de xivar-li el que ha dit la Rahola en la seva aparició diària a TV-3, la commina a canviar-se de brusa, que mira que no sàpigues ni combinar els colors, filla, que a veure què pensaran de tu a casa dels Rahola, que aquella bruixa està a la que salta, i que pentina’t una mica, fes el favor. Per la seva banda, la mare de la Rahola, la que anota en una llibreteta qualsevol referència al Vivales no prou elogiosa, no amaga el seu alleujament perquè la nena hagi tocat el dos finalment de casa per anar a viure a TV-3, però a veure si et donen programa propi, que fins i tot la bruixa de la Terribas en té un tot i que que ningú sàpiga de què tracta, i deixa d’agafar la meva laca dels cabells que la gastes tota i em trobo el pot buit, i menja una mica que et veig anèmica i després la mala pècora dels Rovira va dient per allà que no t’alimento bé, i recorda portar sempre calces netes per si tens un accident, no, al carrer no hi ha perill, em refereixo a anant d’un plató a l’altre.
En el fons, les dues senyores estan orgulloses de tenir unes filles que s’han espavilat per viure bé gràcies al procés. Les mares són així.