Si els NFTs són el dit, ¿on és la Lluna?
La nova exclusivitat digital és tenir alguna cosa que demostra que el que hi ha a les pantalles és encriptadament teu
Fa un temps es va posar de moda regalar el bateig d’una estrella i va ser just això el que em va passar pel cap quan vaig començar a investigar què era això dels NFTs (per les seves sigles en anglès). L’acrònim dels tokens no fungibles s’ha posat de moda el 2021 perquè els grans mitjans van plens de titulars de subhastes milionàries de tota mena d’elements digitals. Si us interessen els ets i els uts tècnics d’aquesta tecnologia relacionada amb el blockchain i les criptomonedes, és millor que busqueu fonts oficials i especialitzades. Aquí ens fixarem en els NFTs com a fenomen social, més enllà de l’específicament tècnic. Només necessitem tenir en compte un parell de nocions: la primera és que els NFTs són un certificat únic de propietat sobre qualsevol ítem digital. La segona és que aquesta credencial es registra a blockchain, cosa que la fa immutable. A partir d’aquí, ¿com alteren l’imaginari social els NFTs?
A diferència del que és tangible, el món digital és fàcilment reproduïble. No és el mateix tenir una Gioconda al menjador que tenir La Gioconda. En digital, conceptes com original o autèntic agafen nous sentits. Pensem en els mems: nascuts per ser replicats i viralitzar-se, on la gràcia sovint és apropiar-te’n i ferne la teva pròpia versió.
La promesa dels NFTs és aplicar la lògica de la propietat a un espai, el digital, que fins ara l’havia vulnerat. No obstant, és un tipus de propietat que només permet decidir quan compres i quan vens la prova de tinença. Que tu posseeixis un tuit, una imatge o qualsevol URL del món digital, no t’habilita a restringir-ne la circulació. Continuaran existint i segurament se’n crearan múltiples còpies, fins i tot serà d’accés lliure. El més revolucionari és que cada una d’aquestes transaccions es registra en un llibre de comptes (blockchain), que al ser distribuït és difícilment manipulable. Aquí s’obren milions d’oportunitats per al reconeixement de les creacions digitals i obrir nous formats per cobrar drets, per exemple, cada vegada que la teva creació canviï de mans. L’autenticitat deixa de ser el rellevant per donar pas a la idea de traçabilitat. Justament una de les promeses del blockchain i un gran anhel del col·leccionisme.
Hem passat molt temps dient que «no es poden posar portes al camp» amb referència al que és digital, però resulta que els NFTs desafien, en part, aquesta creença. És un fenomen complex perquè utilitza els mecanismes coneguts de la propietat per alimentar noves formes d’ostentació. L’exclusivitat ja no és posseir una peça única, sinó tenir una cosa que demostra que això que és a les pantalles de mig món és encriptadament teu. I voilà, aquí s’obren les portes de l’especulació. Veus crítiques alerten que es pot tractar d’una bombolla. En vista d’algunes dades, les probabilitats són elevades i es concentren a poques mans. Des que va començar l’any, diversos fons han invertit més de 90 milions de dòlars en empreses de col·leccionisme digital, el triple que en tot el 2020.
¿Qui pot participar i qui queda al marge d’aquesta febre? De moment, pocs. El món de les criptomonedes no està a l’abast de qualsevol. Òbviament l’expedició d’aquests certificats està en mans d’unes quantes start-ups, i unes quantes més creen els portals de mercadeig. Un dels més notoris és OpenSea, que casualment tancava una ronda de finançament a principis de mes. Segons el seu CEO, ha multiplicat les transaccions per cent en els últims sis mesos. Potser et quadren les dates d’inversió amb l’auge de titulars. L’equip d’OpenSea, a més, està compost majoritàriament per nois d’uns 30 anys que s’han format a Califòrnia, i que després del seu pas per Google, Palantir o Facebook emprenen els seus propis projectes. Tot i que almenys en aquest cas podem veure qui hi ha darrere.
En definitiva, que les xifres desorbitades de les últimes licitacions són un ham perfecte per atraure mirades (i sobretot butxaques) cap aquest nou racó del casino. Un casino basat en criptomonedes, amb tot el que això implica per al medi ambient. La meva proposta és que, en lloc de sorprendre’ns amb els números i deixar-nos atrapar per la complexitat tècnica, obrim el debat social. Si els NFTs són en essència transparència i traçabilitat descentralitzades, pensem com poden contribuir a crear societats més justes i lliures. ¿Us imagineu NFTs per reclamar drets humans allà on ningú mira?
L’autenticitat deixa de ser el més rellevant per donar pas a la idea de traçabilitat