Graellada i fanatisme

El mateix Divendres Sant en el qual la cupaire Mireia Boya cometia la terrible ofensa de penjar un vídeo d’una graellada de carn, el bisbe de Solsona qualificava l’avortament com «el pitjor genocidi de la humanitat». La simultaneïtat dels dos fets serveix per evidenciar el contrast de reaccions: mentre les imatges de Boya van aixecar una inquietant polseguera, les invectives fanàtiques del bisbe van quedar enterrades enmig d’una curiosa indiferència.

Pot ser que, efectivament, l’exèrcit d’ofesos que no suporten veure segons quin dia un plat de carn no siguin ni conscients que l’atropellament opera precisament i des de fa segles en la direcció contrària: perquè són els creients els que tendeixen a empastifar els drets dels laics, agnòstics o ateus, amb la seva invasiva presumpció de religiositat a hospitals, enterraments, casaments i tota mena d’actes que l’Església intenta apropiarse tots sabem com. Tot i que el pitjor d’aquest assumpte no és la forma sinó el fons: el linxament de Boya pel vídeo és el revers de la moneda de la sistemàtica ocultació dels privilegis i delictes de l’Església, rebaixats o fins i tot amagats per alguns dels que de sobte es posen formidables per una simple graellada.

Perquè si es tracta d’ofenses, anem fins al fons, i potser el mateix bisbe que confon l’avortament amb un genocidi podria dignar-se a condemnar els rectors que van abusar de vuit de menors d’edat fa 50 anys a la seva pròpia diòcesi. I als que tant s’ofenen amb el be cupaire potser haurien de saber que el que sí que és ofensiu o, millor dit, feridor, és que els 43 nens abusats pels Maristes o els nou pel germà Soler a Montserrat o tants d’altres aquí i a tot el món encara esperin una mínima justícia en un assumpte, el de la pederàstia eclesiàstica, propi d’una organització criminal. Que, en aquest context, el que causi l’escàndol siguin les quatre costelletes a la brasa demostra que l’església continua convenientment protegida, i si cal tapada, com si no passés el temps.