Barnatech

BCN ha de seguir apostant per la seva estratègia de ‘smart city’ i, alhora, promoure un desenvolupament sostenible

S’ha de pensar en alternatives creatives per als locals que quedaran buits

Tenim el sufix, ‘tech’; només ens falta finançament i capacitat d’executar

Un passeig per Barcelona durant els dies de pandèmia va acompanyat d’una sensació agredolça. D’una banda, la tranquil·litat de passejar sense aglomeracions i, de l’altra, un nus a l’estómac davant la proliferació de locals amb persianes baixades i cartells que indiquen que estan disponibles. ¿Com serà la Barcelona post-Covid? Algunes veus, entre les quals m’incloc, ja demanem aprofitar l’ocasió per fer un reset. Repensar la ciutat per no tenir una massificació de turisme i, sobretot, disminuir el nivell de contaminació, però a mesura que la immunitat de grup s’acosta, el que es percep és una gran pressa perquè tot torni a ser com era abans, i al més aviat possible. Però la recuperació no serà possible per a tothom o, almenys, no de la mateixa manera. Anem per parts.

El petit comerç de Barcelona no es recuperarà del tot. La pandèmia ha precipitat l’ús de plataformes de comerç electrònic. Moltes persones han descobert la facilitat per trobar, veure i comparar productes sense haver de desplaçarse, esperant només que algú t’ho porti a casa. Un focus group amb adolescents, una generació acostumada a socialitzar i jugar a les xarxes socials, revela que les botigues els semblen, i perdó per la transcripció literal, «un retard». Els arguments que el comerç dona feina a molta gent, construeixen barris i aporten llum i vida als carrers són d’una altra generació. Tant de bo m’equivoqui, però la tendència sembla imparable. Per retardar-la i que el canvi no sigui tan disruptiu, cal modernitzar les botigues de Barcelona, fent-les també accessibles a les plataformes de comerç electrònic. Digitalitzar

botigues perquè les vendes puguin ser multicanals i treballar en xarxa per repartir els costos addicionals que suposen els aparadors virtuals.

Alhora, hi ha una reflexió sobre els avantatges socials, econòmics i mediambientals que suposa el comerç de proximitat versus el comerç electrònic desarrelat al territori. També cal començar a pensar en alternatives creatives per a tots els locals que quedaran buits. A una ciutat turística com Barcelona, no és atractiu un paisatge urbà ple de persianes grises amb cartells. Podrien ser serveis, despatxos o vivendes.

Passem al turisme postpandèmia. L’experiència de la Setmana Santa apunta que sortirem en tromba, igual o més que abans de la pandèmia. Les portes s’obriran de bat a bat i l’activitat econòmica que es generarà serà mannà del cel per al sector. A hores d’ara, no sabem si es tracta d’un efecte rebot pel temps que hem estat tancats i si hi ha risc que després la crisi econòmica s’imposi. A llarg termini, podria ser que l’atractiu de Gaudí vagi perdent la seva etapa gloriosa i s’entri en una situació d’estancament. També és probable que el volum de visitants per a fires i congressos, que donaven molta vitalitat a la ciutat, no torni als nivells prepandèmia. L’actitud cap a la mobilitat laboral ha sigut sotmesa a un fort sotrac i, a partir d’ara, només es faran viatges de negocis que aportin valor.

Per això, és oportú moure’s cap a un concepte més ampli, el de l’economia del visitant, on els reptes són més interessants i obren perspectives de transformació de la ciutat. El visitant, que no el turista, pretén anar més enllà de la persona que passa només tres o quatre dies a la ciutat, deixant una empremta mediambiental descompensada i una factura pública massa elevada en comparació als seus guanys. L’economia del visitant incorpora perfils diversos en què l’atractiu de la ciutat és només una de les variables a tenir en compte, i que ha d’anar de la mà d’altres aspectes que també siguin valuosos per a la ciutat, com la ciència, la tecnologia, la sanitat, l’art, o la cultura. Persones que passin setmanes, mesos, o anys a la ciutat. Que s’integrin a la vida, enriquint-la tant culturalment com econòmicament. Parlem de joves universitaris d’intercanvi, d’estudiants de màster, d’investigadors, i de professionals que decideixen que a Barcelona la qualitat de vida és alta.

Convé que Barcelona continuï estant entre les primeres posicions a l’índex de Kisii, que classifica les ciutats que competeixen per atraure talent i que ofereixen, alhora, qualitat de vida i oportunitats per desenvolupar feines qualificades. Per això, ha de continuar apostant per la seva estratègia de smart city, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació per incrementar la qualitat de vida dels seus habitants i, alhora, promoure un desenvolupament sostenible, atraient empreses tecnològiques i centres d’investigació.

Un dels projectes emblemàtics pels fons Next Generation EU porta per títol Urban Techs i ja apunta en aquesta direcció. Tindrem fashtech, fintech, urbantech, deeptech, artech. Tenim el sufix; només ens falta el finançament i la capacitat d’executar.