Els especuladors estrangers pugnen pel deute dels aturats
Les obligacions generades per l’impacte de la pandèmia asfixien particulars i petits negocis
El 25 de març va començar a impartir-se per streaming des d’Amèrica, però amb horari adaptat a Espanya, el curs especial per a gerents Diplomat executiu en crèdits, riscos i recobrament d’impagats del despatx Rosas & Nash de Santo Domingo. És la segona edició del curs en poques dates. Entre el 16 de febrer i el 4 de març se’n va celebrar un altre a Barcelona: Tècniques avançades de recuperació d’impagats, i el van seguir executius de marques com Danone i Asics.
Per alguna raó de l’atzar aquests cursos coincideixen en el temps amb un altre de convocat més al sud. L’antiga Fundació Tripartida –avui Fundae- ha convocat a Còrdova el curs per a aturats
Gestió de cobraments a distància. El seu programa inclou ensenyaments sobre com superar les evasives del morós. Aquesta floració de cursets ensenyant a cobrar deutes contribueix com a símptoma a confirmar un vaticini d’Enrique Rosas, expert en negociació per al cobrament de deutes format a Harvard i ponent del curs de Barcelona: «S’espera un tsunami d’impagaments a Espanya».
És com si els experts a formar aturats coincidissin en la inquietant previsió que hi haurà molta demanda de personal a les agències que es dediquen a reclamar impagaments de crèdits al consum, telèfons i targetes revolving.
Rosas admet que el curs «és producte d’aquesta crisi»: «Una contracció com la que pateix Espanya no pot deixar de tenir conseqüències en l’ocupació i en un increment de la morositat».
L’advocat Francisco de Paula Díaz veu créixer els casos al seu despatx Abogados Bancarios de Los Barrios (Cadis) «i un augment salvatge dels processos monitoris», els judicis ràpids de reclamació de deutes, «en els quals l’autèntica carn de canó són els qui estaven en l’economia submergida». «Aquests no tenen erto, ni els arriben les prestacions».
L’economista barcelonina Janira Benages, del bufet CCB SinDeudasBCN,
també veu més vulnerables «aquells a qui els han reduït les hores de feina, que percebien ingressos molt baixos o estaven cobrant una part en b. No els ho cobreix l’atur i entren en insolvència».
Onades a la platja
Totes les fonts consultades miren a l’estiu. Si l’economia no remunta amb prou energia, «l’impagament comercial serà important després de la tardor; es reflectirà en un retard en els terminis de pagament entre empreses –aventura Rosas– i entre els targetahavents i els crèdits de consum».
La mateixa expressió, «tsunami», l’ocupa l’expert en deutes i morosos Pere Brachfield al seu despatx de Barcelona. D’aquest «tsunami d’impagats» veu arribar de moment «petites onades a la platja». «Aquest sisme submarí l’han retardat artificialment amb préstecs ICO, ajudes, i la contenció dels concursos de creditors fins al 31 de desembre, però les dades que vaig recollint no em permeten dubtar que el tsunami d’impagats ve», afegeix.
Aquestes onades són, entre altres, que un 18% d’empreses han patit impagaments significatius el 2020, segons la companyia d’assegurances Crédito y Caución, i que més de la meitat estan retardant els seus pagaments. Apunten en la mateixa direcció no només els observatoris econòmics. La Fundació Madrina, que atén 200.000 llars necessitades, alerta que un quart de les famílies espanyoles estan en risc de pobresa extrema, i que hi pot haver «una crisi de deute».
Perseguir morosos
El Banc d’Espanya certifica que el 2020 es va doblar el volum dels préstecs renegociats fins als 4.200 milions d’euros, i que del total de les peticions de moratòria de crèdits (820.000, per valor de 31.480 milions d’euros), el 80% van ser d’assalariats.
Santiago Alonso, secretari general de la branca de màrqueting telefònic del sindicat CGT, sap pels seus col·legues dedicats a reclamar deutes des de call centers de financeres que «hi ha moltes famílies on abans entraven dos salaris i ara només n’hi entra un; i d’aquestes, moltes que s’agafen a un préstec com a una taula de salvació; i d’aquestes, a molt poques els surt bé».
Avui, perseguir morosos és negoci en alça. «Respecte al març del 2020, hem pujat l’activitat un 25% i hem posat més personal a treballar», admet des del seu despatx a Gijón Enrique Rodríguez, coordinador del Grup Intercobros, amb equips dedicats a la reclamació extrajudicial de deutes entre pimes a Astúries, Madrid, Barcelona, Sevilla i Vigo.
«Si no s’arregla el nostre turisme aquest estiu, s’acosta una allau d’impagats –avisa Rodríguez-. La gent ha tirat de recursos personals per continuar amb els seus negocis, i pot ser que les ajudes arribin tard...». L’horitzó temporal que manegen els cobradors de deute és el gener del 2022, «quan acabi la situació artificial de moratòries que estem vivint», diu Rodríguez.
«El tancament ha afectat gent que ja tenien deutes –creu Janira Benagesi s’han passat mesos tirant de targetes per viure i pagar deutes. «És una carrera contra rellotge –resumeix Brachfield-. ¿Estarem vacunats tots abans que s’acabin les ajudes, o s’acabaran abans els diners per ajudar les empreses? Prefereixo situar-me al pitjor escenari. A vegades, el pessimista és només un realista ben informat».