El Barça, a un punt del líder al superar el Valladolid 1-0 .
El Barça culmina la caça de l’Atlètic, i se situa a un punt del líder, amb un gol del davanter francès al minut 90
A l’últim minut, per recordar que per molt que el Barça bufi el clatell de l’Atlètic, la caça del líder no ha culminat. Tot i que la distància s’hagi reduït a la mínima expressió d’un punt. Una agonia insuportable va haver de passar el Barça per no espatllar la graciosa nit que se li presentava entre l’ensopegada de l’Atlètic a Sevilla i la visita del Valladolid.
Ousmane Dembélé va evitar que s’esfondrés el castell en l’aire que s’erigia en el món culer, que es fregava les mans amb la culminació de la llarga i pacient remuntada. No ha acabat. Ni de bon tros. El gol al minut 90 va mantenir viva la sensació que el triumvirat del capdamunt competeix, també, per dissimular la irregularitat que caracteritza els aspirants.
Una volea mesurada
Va haver de ser Dembélé, el més imprevisible, el regatejador que s’enganya a si mateix, qui va trobar una minúscula escletxa entre el peu dret de Masip i el pal per ficar un cacau de volea d’una pilota en una de les últimes envestides del Barça, que jugava contra deu del Valladolid. L’equip castellà va tenir raons per marxar indignat, entre l’expulsió d’Óscar i un penal reclamat; tantes com les que va poder brandir l’equip blaugrana pel to de l’àrbitre.
Dembélé va mantenir l’eficàcia de l’onze que ha trobat Koeman i que no canvia per res. Tampoc té motius per modificar-lo més enllà de la generositat de donar minuts a tothom. Funciona i guanya, i amb això en té prou. Tot i que ahir el va tenir una volta del dret i del revés. No hi ha una veritat absoluta en l’esport ni l’alineació predilecta és infal·lible.
Va empipar més el Valladolid a Ter Stegen abans que el Barça molestés Masip al primer tram de partit, quan els dos equips responien a les indicacions que havien rebut al vestidor. Kodro va tirar amb el cap al travesser (m. 8) per avisar que no seria una nit plàcida. També ho va anunciar l’àrbitre, Jaime Latre, que va tolerar cops i faltes que amenaçaven amb una baralla general.
Tolerància arbitral
La tolerància va afavorir el Valladolid, mancat d’ullal al duel de Zorrilla, com va lamentar Sergio González al desembre, interrompent el joc blaugrana lluny de la seva pròpia àrea. Aquest rigor defensiu del qual va mancar el Barça li va permetre adquirir dosis de valentia per emprendre ambiciosos contraatacs valent-se dels nombrosos espais que concedien els locals, cada vegada més nerviosos. Amb el Valladolid i amb l’àrbitre. Se suposa que fins i tot amb la seva inoperància. Kodro va cabotejar sense destorbs, però dos defenses es van tirar com llops per frenar un xut de Messi.
El problema va ser evident, va estar en el mateix Barça, havent perdut el fil després de l’aturada de les felices seleccions. A less dues aturades anteriors va acusar la interrupció: va perdre amb el Getafe i l’Atlètic. Ara, immers en una dinàmica guanyadora més duradora (nou victòries i un empat el 2021) i un nivell de joc elogiat, els efectes del parèntesi es van notar més. Els onze titulars es van retrobar com uns estranys.
Dembélé va fingir uns quatre mil desmarcatges, però els seus
El davanter va mantenir l’eficàcia de l’onze preferit de Koeman
companys només en van detectar un, a Dest el van marginar quan els seus atacs per la banda eren un actiu molt útil i Pedri va quedar ofegat en la multitud de jugadors que envoltava Messi a la frontal fins que es va inventar un xut que va empatar la frustració de les rematades al pal. No era un senyal que s’hagués produït una millora abismal ni va fer dubtar Koeman que havia d’agafar un guix ben llarg al descans.
La decisió de Koeman abans que fos evident amb un triple canvi va consistir a obrir Dembélé a la banda dreta i Griezmann a l’esquerra perquè el Barça jugués sense nou –tot i que Braithwaite estava escalfant a la banda–, desposseint així els centrals castellans d’una referència. Aquest espai no seria ocupat, sinó envaït. Fins i tot per De Jong, que se sentia involucrat per sorprendre amb les seves arribades malgrat que va començar com a central.
Koeman va retocar l’ecosistema per segona vegada atabalat per les presses, cosa que va accentuar l’embús. El col·lapse només s’evitaria per una situació individual, una genialitat aïllada. La va aportar Dembélé, que va fer saltar de la cadira els tres fills de Messi, asseguts a l’última fila de la llotja juntament amb la seva mare.