Un món, un impost
Per afrontar la destrossa provocada per la crisi de la Covid, els països requereixen recursos. La necessitat que les multinacionals tributin més és imperiosa i acosta posicions entre estats. La proposta dels EUA, que suposa la seva tornada al multilateral
Per primera vegada, 140 països estan disposats a negociar noves regles fiscals per a una economia més globalitzada i digitalitzada.
MOTIUS. Les multinacionals operen buscant tributar al menys possible seguint la legalitat internacional aprofitant les rebaixes fiscals de molts països en els últims 30 anys. La proposta llançada per la secretària del Tresor, Janet Yellen, suposa un gir en la política dels EUA, de l’America First de Donald Trump a la tornada al multilateralisme. Tot i que no és una idea nova, ja que ja es negociava al si de l’OCDE i la Unió Europea (UE), «sense els EUA això no prosperaria i la seva tornada al camí del diàleg multilateral és un dels elements destacables», segons Ignacio Box, fiscalista i soci de Deloitte Legal. En la mateixa línia, Carlos Victoria, investigador d’EsadeEcPol, destaca la necessitat que es trobin «solucions globals a problemes globals» per acabar amb el problema de la competència fiscal que erosiona les arques públiques. La cada vegada més gran globalització i digitalització de l’economia, amb empreses amb seus en paradisos fiscals o al núvol requereix nous instruments fiscals, explica Valentí Pich, president del Consell General d’Economistes. L’important és que «s’imposa la idea d’arribar a un consens polític a l’estiu», afegeix Box.
SUPORTS.
La crisi de la Covid ha minvat les arques públiques i es requereixen més recursos. Un exemple és el del president dels EUA, Joe Biden, que ha llançat un pla d’infraestructures per uns dos bilions de dòlars i per a això ha anunciat augments d’impostos com el de societats, el tipus del qual eleva del 21% que va fixar Trump abaixantlo al 28%. També Europa està necessitada de fons i per això ha suscitat l’aplaudiment no només per part d’Espanya sinó de França, que veu en la proposta de Yellen una «oportunitat històrica». La idea desperta menys entusiasme a Irlanda, amb una fiscalitat molt baixa per a les multinacionals i que va guanyar una batalla a la justícia europea contra Brussel·les, que li havia exigit que reclamés a Apple 13.000 milions d’euros per tributs que entenien que hauria d’haver pagat. I una cosa semblant passa amb Holanda, amb una fiscalitat avantatjosa, o a l’exsoci comunitari, el Regne Unit, que «va a la seva», afirma Pich. Salvador Guillermo, secretari general adjunt i responsable d’Economia de Foment, destaca, no obstant, la importància que s’obri el debat sobre el fre a les deslocalitzacions fiscals o que, almenys aquestes, «no vagin més enllà del raonable».
MECANISME.
Si els països acorden un mínim global, els governs encara podrien establir la taxa impositiva a les empreses que volguessin. Però després els països d’origen de les companyies podrien «recarregar» la taxa mínima acordada, cosa que eliminaria l’avantatge fiscal de traslladar els guanys a un paradís fiscal. L’Administració Biden ha dit que vol denegar les exempcions dels impostos pagats als països que no estan d’acord amb una taxa mínima. Els experts en impostos internacionals afirmen que és el tema més difícil a abordar. Altres elements encara per negociar inclouen si les indústries com els fons d’inversió i els fideïcomissos d’inversió immobiliària han d’estar coberts, quan aplicar la nova taxa i assegurar-se que sigui compatible amb les reformes fiscals nordamericanes. Però els fonaments per a un acord polític estan posats, segons els experts.
GRAVAMEN.
Els EUA proposen un mínim global del 21%. Però aquest tema no està tancat. Aquesta taxa està molt per sobre de l’impost mínim del 12,5% que s’havia discutit prèviament en les converses de l’OCDE, un nivell que coincideix amb el tipus d’Irlanda, el país amb la tributació empresarial més avantatjosa d’Europa. L’economia irlandesa ha experimentat un auge en els últims anys a causa de l’afluència d’inversions de multinacionals. Per això Dublín, que s’ha resistit als intents de la Unió Europea d’harmonitzar les seves normes fiscals durant més d’una dècada, és poc probable que accepti d’entrada una taxa mínima més alta. El representant de Deloitte, Ignacio Box, remarca que la complicació estarà en els detalls i la implantació tardarà. Per aquesta raó, molts països han posat en marxa les seves pròpies iniciatives per al període en què no hi hagi encara una harmonització, amb gravàmens com la denominada taxa Google a Espanya i en altres països europeus.