El rei de Jordània diu que la sedició ha sigut «tallada de soca-rel»
> Abdullah II es pronuncia per primera vegada a través d’un comunicat després del suposat complot contra ell
Abdullah II ha trencat el silenci. Per primera vegada després de l’escàndol constitucional que ha fet trontollar el país, el rei de Jordània s’ha pronunciat per comunicar a la seva ciutadania que la pitjor crisi política en dècades ha acabat. «Els asseguro que la sedició ha sigut tallada de soca-rel», va assegurar el monarca en un comunicat llegit a la televisió estatal.
Les alarmes van sonar en aquest oasi d’estabilitat en la turbulenta regió del Pròxim Orient quan dissabte passat es va acusar l’expríncep hereu Hamza, germanastre d’Abdullah II, d’intentar portar a terme un cop d’estat.
«El desafiament d’aquests últims dies no ha sigut el més perillós per a l’estabilitat del país, però tampoc el més dolorós per a mi», va declarar Abdullah II, de 59 anys. «Res pot acostar-se a la commoció, el dolor i la ràbia que he sentit, com a germà i cap de la família haiximita i com a líder d’aquest estimat poble», va reconèixer el rei de Jordània. Durant el cap de setmana, la BBC va publicar un vídeo en què el príncep Hamza denunciava estar «sota arrest domiciliari» i patir el silenciament de les veus crítiques cap a la monarquia.
Perdre el tron
El Govern va parlar de «sedició» i de «contacte amb parts externes» per desestabilitzar el país, però es va negar a qualificar-lo de cop d’Estat. Després d’una primera negativa a acatar les ordres de l’Exèrcit, Hamza finalment va accedir a firmar una carta en la qual jurava lleialtat al rei. El príncep ha vist perdre el tron en dues ocasions: quan va morir el seu pare, el rei Hussein, el 1999 per ser massa jove i quan el seu germanastre li va retirar la successió el 2004 a favor del seu primogènit.
Des de dissabte, s’ha detingut una vintena de persones, entre les quals no es troba el príncep, segons el vice primer ministre Ayman Safadi. Els serveis de seguretat, va explicar Safadi, feia molt temps que seguien «les activitats i moviments» del príncep Hamza i altres persones que buscaven «desestabilitzar la seguretat» del país. Abdullah II dona així per acabat un capítol que revela la mà de ferro que aplica a les veus crítiques en contra seu. Tot i que vinguin de la seva pròpia família.