Sense pressa

¿Existeix una urgència real per formar Govern a Catalunya? No, rotundament no. Els dos actors principals, ERC i JxCat, s’esforcen a aparentar el contrari, però ho fan només per salvaguardar la micra de credibilitat que encara els queda. La realitat és que a uns i altres els fa una mandra supina començar una nova legislatura i carregar-se de responsabilitats reals. Han passat massa setmanes des de les eleccions i els partits entossudits a negociar s’espavilen amb facilitat a l’escenari que millor se’ls dona: el del simbolisme perenne. Si d’ells depengués, Catalunya es quedaria suspesa en aquests llimbs polítics que tan poc els exigeix.

Pensin-ho bé: és idíl·lic. No hi ha ningú a qui retreure res perquè oficialment no hi ha ningú al comandament. I així, d’aquesta manera tan anodina, tan antinatural i tan poc respectuosa amb la democràcia, van passant els dies i es van acumulant les nostres desgràcies socials, econòmiques i sanitàries. Totes elles romanen a l’espera de solucions polítiques que porten gairebé dos mesos de retard.

El joc va per llarg

Poden disfressar-ho com més els convingui, però el que ens estan dient és que els nostres problemes poden i han d’esperar, que no n’hi ha per tant, que no els pressionem amb nimietats, que ara estan tractant qüestions més elevades com qui és més independentista, qui més obedient i qui més valent per jugar-se-la en futurs enfrontaments simbòlics. La nostra governabilitat depèn de qui resisteix més temps sense riure aguantant la mirada de l’altre, sabent que ERC i Junts ja no es fan cap gràcia. Conclusió: el joc va per llarg.

L’últim és la nova composició de la Mesa del Parlament després de la sortida de Jaume Alonso-Cuevillas. Els republicans asseguren que no tenen pressa per decidir la seva substitució. Lògic, encara es recuperen del regal que van fer a Laura Borràs cedint-li la presidència del Parlament a canvi de res. No crec que Junts premi l’accelerador. ¿Per a què? Mai hem estat més a prop de tenir una república... bananera, és clar.