La Veronal celebra el món de l’espectacle a ‘Opening night’
La companyia catalana de ball és la primera a actuar a la Sala Gran del TNC i aquest estiu també debutarà a la Cour des Papes del Festival d’Avinyó amb el seu muntatge ‘Sonoma’.
La màgia del teatre, la pressió que genera qualsevol creació, les ovacions i els fracassos, el món dels intèrprets i el dels tècnics, els dubtes i la pressió que comporta qualsevol espectacle són presents a Opening night, el primer muntatge de La Veronal al TNC. S’estrena avui a la Sala Gran, la caixa escènica més gran de la ciutat, tot un reconeixement per a Marcos Morau (Ontinyent, València, 1982), ànima d’aquesta companyia catalana, que va començar treballant com a acomodador al Mercat de les Flors per pagar els seus estudis a l’Institut del Teatre. És la primera vegada que el TNC obre la Sala Gran a una companyia catalana de dansa. La Veronal és un dels grups més coneguts a escala internacional i serà la primera companyia de dansa catalana a actuar a la Cour d’Honneur du Palais des Papes del Festival d’Avinyó aquest estiu amb Sonoma, estrenada al passat Grec i que en dues setmanes oferirà de nou al Mercat de les Flors.
Opening night, el film de John Cassavetes, inspira aquest treball on Morau mostra les possibilitats de la creació però també «aquest assassinat constant d’idees que es produeix quan prepares un espectacle, de coses que no utilitzes». Aquesta peça de dansa-teatre creada en col·laboració amb els intèrprets és «un homenatge a aquest món on tot és possible, un espai d’emoció i d’obsessió on la meva vida i el meu treball es confonen». Apareixen els èxits i els fracassos del procés creatiu i concedeix un protagonisme especial als tècnics, sense els quals no es podria alçar el teló.
Als 38 anys i després d’haver aconseguit nombrosos premis, entre els quals hi ha el Nacional de Dansa, Morau ha col·laborat amb importants companyies fora d’Espanya. En aquesta ocasió torna a treballar amb Silvia Delagneau (vestuari) i amb Mònica Almirall, que també se suma com a intèrpret al grup format per Valentín Goniot, Núria Navarra, Lorena Nogal, Shay Partush i Marina Rodríguez. L’escenografia la firma Max Glaenzel i la música, Juan Cristóbal Saavedra.
Realitat i ficció es barregen a l’obra, on òpera, dansa i teatre físic dialoguen en una caixa escènica plena d’al·legories teatrals. «És bastant abstracte, les coses es reconeixen des de les entranyes», afirma Morau. «No veuràs una Lady Macbeth però sí coses reconeixibles, com una actriu que surt a recollir un premi al principi de l’espectacle», assenyala sense avançar-ne gaire més. L’obra té un to irònic i utilitza el francès, amb subtítols. «És un idioma que ajuda a crear textura, és l’idioma de la revolució, de Buñuel i els surrealistes. M’agrada perquè a diferència de l’anglès no va al gra». La banda sonora fon música clàssica brillant amb textures més fosques. Contrast, com en la vida. «Passem de la foscor del procés creatiu a la llum de l’espectacle, dels dubtes i la por de l’èxit i satisfacció pel resultat final», resumeix Morau.
Per a una companyia com La Veronal, amb més compromisos internacionals que nacionals, estar al TNC és una benedicció. «Vivim temps complexos i durs perquè tot està tancat fora menys a Luxemburg, on vam actuar fa dues setmanes. Aquesta és una companyia d’autor, i si no treballem, no cobrem. Els ballarins no estem en nòmina. La companyia depèn dels ajuts del Govern central i la Generalitat i de les actuacions». Aquests mesos negres els ballarins han sobreviscut fent classes o amb altres feines. «Com a director convidat treballo amb altres companyies. He pogut fer alguna cosa a Lió i espero poder anar a treballar amb l’NDT [Nederlands Dans Theater] aquest estiu», explica Morau. L’estrena al TNC és un motiu d’esperança. Actuar a la Sala Gran serà un moment explosiu.
«És un homenatge a aquest món de la creació, on tot és possible», diu Morau
n