Sanitat i les autonomies pacten suspendre la vacunació amb AstraZeneca als menors de 60 anys
L’Agència Europea del Medicament admet «un possible vincle» amb els casos rars de trombes però insisteix que el benefici és més gran que el risc.
L’Agència Europea del Medicament (EMA) va reconèixer ahir que hi ha «un possible vincle» entre les persones vacunades amb l’antídot d’AstraZeneca i els casos, molt rars, de coàguls sanguinis inusuals notificats. No obstant, va insistir que els beneficis que aporta aquesta vacuna anti-Covid segueixen superant els riscos dels possibles efectes secundaris.
«El comitè de seguretat de l’EMA ha conclòs que els coàguls de sang inusuals amb plaquetes baixes en sang s’han d’incloure com a efectes secundaris molt rars de Vaxzevria [com s’ha rebatejat la vacuna d’AstraZeneca]», va confirmar el comitè d’avaluació de riscos i farmacovigilància (PRAC) després d’una última investigació en la qual apunta que una explicació plausible «és una resposta immune que condueix a una condició similar a la que s’observa de vegades en pacients tractats amb heparina».
¿Factors de risc?
Per això, l’EMA va tornar a recomanar als sanitaris i a totes les persones que rebin dosis d’AstraZeneca que siguin conscients de la possibilitat de trombes durant les dues setmanes posteriors a la injecció, coneguin els possibles símptomes i busquin atenció urgent si en tenen algun (com falta d’aire, dolor al pit, dolor abdominal, mal de cap i visió borrosa).
Fins ara, segons la directora executiva, Emer Cooke, la majoria dels casos de coàguls sanguinis s’han produït en dones menors de 60 anys, tot i que no «s’han confirmat factors de risc específics» a causa del sexe, l’edat ni les condicions mèdiques prèvies.
«Tot i que la majoria dels casos han ocorregut en persones de menys de 60 anys i en dones, per les diferents formes en què s’utilitza la vacuna en diferents països, el PRAC no ha arribat a la conclusió que l’edat i el sexe siguin factors de risc clars per a aquests efectes secundaris tan rars», va indicar el seu responsable, Sabine Strauss.
Per això, l’EMA continua sense recomanar que es limiti l’ús de la vacuna i insisteix que ha de continuar utilitzant-se. «La Covid-19 és una malaltia molt greu amb nivells d’hospitalització i morts molt
elevats. La vacuna ha provat ser altament efectiva per salvar vides», va remarcar Cooke, qui considera «molt important» utilitzar les vacunes disponibles perquè «el risc de mortalitat de la Covid és molt superior al risc dels efectes secundaris molt rars».
El PRAC ha analitzat en les últimes setmanes 62 casos de trombosi venosa cerebral (CVST) i 24 de trombosi esplènica venosa, notificats fins al 22 de març, 18 de mortals. Fins al 4 d’abril, no obstant, els casos notificats al sistema EudraVigilancia sumen 169 i 53, respectivament, en una població de 34 milions de vacunats en l’Espai Econòmic Europeu i el Regne Unit.
Des que va obtenir el vistiplau de l’EMA per a la seva comercialització, el 29 de gener, la vacuna d’AstraZeneca, la tercera autoritzada a la UE, ha viscut en una muntanya russa. Primer, per la polèmica entorn del contracte firmat per la UE amb l’empresa en nom dels Vint-i-set i els continus problemes de producció, i segon, pel degoteig d’estats membres que han paralitzat la vacunació amb aquest antídot o l’han limitat a alguns grups arran dels trombes.
Reunió dels Vint-i-set
Convocats per la presidència portuguesa de torn de la UE, els ministres de Sanitat dels Vint-i-set van abordar ahir les conclusions del dictamen de l’EMA en un nou intent d’unir posicions a l’hora d’administrar l’antídot d’AstraZeneca. «L’experiència ha demostrat que el nostre sistema de farmacovigilància funciona. Però és essencial que seguim un enfocament coordinat a tota la UE: hem de parlar amb una sola veu per augmentar la confiança del públic en les vacunes», va reclamar la comissària de Salut, Stella Kyriakides.
Països com Dinamarca i Noruega han optat per la màxima prudència i mantenen suspesa temporalment l’administració de la vacuna. D’altres com Suècia van decidir el 25 de març reprendre les vacunacions però només als més grans de 65 anys, el mateix que Finlàndia, mentre que Alemanya només la injecta a persones de més de 60 anys i França a més grans de 55 anys. Després de la decisió de l’EMA, Bèlgica va decidir ahir reservar aquest antídot almenys durant les pròximes quatre setmanes només als més grans de 55 anys.
La comissària de
Salut advoca per unir postures per donar confiança a la ciutadania