La literatura del futur
La revista ‘Granta’ inclou el català David Aliaga entre les 25 promeses literàries més destacades en castellà
Des de fa 40 anys, la revista britànica Granta (una reformulació d’una antiga revista estudiantil de Cambridge) està posant el focus sobre la literatura del futur. Fent prediccions d’acord amb el demostrat pels narradors joves que apunten alt. I no hi ha res millor per a les profecies que el seu compliment, com va succeir amb la primera llista elaborada per la revista, la dels millors escriptors
Espanya, amb sis, és el país que aporta més firmes a la llista, seguit de Mèxic, amb quatre La llista combina desconeguts il·lustres amb escriptors consolidats
joves britànics. Ja sigui perquè el nas dels editors era immillorable o perquè la collita de joves autors queia pel seu propi pes, el cert és que noms tan fonamentals en l’actualitat com Julian Barnes, Martin Amis, William Boyd, Pat Barker i Salman Rushdie van ratificar una elecció que, per si no fos prou, va quedar coronada pel premi Nobel a Kazuo Ishiguro.
Més tard, la revista va tenir una cosa a dir respecte dels joves autors nord-americans i fa una dècada també ho va fer amb els escriptors en llengua espanyola, una tasca ingent si es té en compte que el marc d’acció és tot Llatinoamèrica i Espanya, dues entitats que tradicionalment no han tingut gaire contacte entre si. També cal especificar que el terme jove s’ajusta a aquells escriptors nascuts a partir de l’1 de gener de 1985, és a dir, menors de 35 anys, que tinguessin almenys una novel·la o un llibre de contes editat o en fase de publicació.
La llista 2021 dels millors autors joves en castellà, que aquesta vegada ascendeix a 25 –l’anterior era de 22–, feta pública ahir, combina il·lustres desconeguts amb escriptors ja consolidats per al gran públic com la granadina Cristina Morales, la canària Andrea Abreu i l’equatoriana Mónica Ojeda, a les quals cal afegir a la xilena Paulina Flores, el mexicà – i net de Gabriel García Márquez– Mateo García Elizondo, el costariqueny però establert a Puerto Rico Carlos Fonseca i el madrileny Alejandro Morellón, primer espanyol a guanyar el premi Gabriel García Máquez de conte.
Espanya, la que més
Quant als resultats i respecte a la llista del 2010, encapçalada per Espanya i l’Argentina, amb sis autors cadascuna, Espanya continua mantenint la supremacia amb sis noms, mentre que els argentins –amos d’una de les literatures més potents del planeta– en baixen tres. David Aliaga, nascut a l’Hospitalet el 1989, és l’únic català de la llista. Però països amb poca presència llavors, com Mèxic, ascendeixen ara a quatre autors. mentre que Cuba, un país inexplicablement absent fa deu anys, obté una representació de tres.
La gran sorpresa procedeix de l’Àfrica amb la inclusió d’Estanislao Medina Huesca, que posa en relleu l’oculta literatura en
castellà de Guinea Equatorial.
El podi i la seva dosi d’arbitrarietat, és clar, no acontentarà tothom, ni tan sols el seu jurat, format pels novel·listes Horacio Castellanos Moya, Rodrigo Fresán i Chloe Aridjis, a més del cofundador de la revista Granta en castellà, Aurelio Major; Gabi Wood, directora de la fundació Booker, i Valerie Miles, impulsora del projecte. I és que, reconeixen, autors tan inqüestionables com l’espanyol Juan Gómez-Barcena o el mexicà Daniel Saldaña s’han quedat fora per haver nascut pocs dies abans del termini. A més, es lamenten que en l’anterior selecció no pogués entrar la imparable mexicana Valeria Luiselli perquè la seva obra es va començar a publicar poc després de tancar les deliberacions.
Segells independents
Si hi ha una característica que engloba els autors de la fornada 2021, segons Valerie Miles, és la tasca dels petits segells que tant a Llatinoamèrica com a Espanya estan funcionant com radars de l’emergència dels més joves.
És una cosa que també destaca el colombià José Ardila, un dels 25, que fins fa ben poc exercia d’editor del petit segell Angosta. «Els segells independents són molt actius a les xarxes, solen establir aliances entre si i això ha facilitat un diàleg entre els autors dels diferents països, que fa anys no tenien el menor contacte». En línies generals, tots ells s’entrellacen en un teixit generacional que, com assenyala Rodrigo Fresán, està marcat «pels excessos d’una vida online» i alhora per la no menys abundant literatura del jo, «entesa com a novetat però molt lluny de ser tal». Ardila admet adscriure’s en aquesta línia, perquè totes les seves novel·les parlen d’ell, o més aviat de versions alternatives d’ell mateix. Perquè, diu, la seva vida «no és gens interessant».
Un altre dels comuns denominadors assenyalats per Miles és l’ús de l’humor i la sàtira per acostar-se a realitats la major part de vegades poc amables. L’escriptor colombià, amo d’una prosa musical i exaltada, se sent bé en un terreny que li pertany sense premeditar-ho. «No buscava l’efecte però la gent acaba rient, suposo que forma part de la meva personalitat. L’humor m’ofereix una distància que em permet contemplar les coses més terribles i vergonyants».
Aquesta característica també és assumida per la xilena Paulina Flores, autora de l’excel·lent llibre de relats Qué vergüenza, que actualment resideix una temporada a Barcelona, on va arribar poc abans de la pandèmia per cursar un màster d’escriptura.
«Crec que sense el recolzament de l’humor no m’hauria atrevit a abordar un tema com el de l’abús de nens reclosos en centres tutelats. Això em permetia tornar-li la dignitat a la història sense buscar un to planyívol o tràgic», diu admetent que li interessen particularment totes les formes d’empresonament, inclosa l’explotació laboral, tema del seu pròxim llibre, Isla Decepción, en aquesta ocasió centrat en la indústria pesquera, que es publicarà aquest any a Seix Barral.
Flores és una de les 11 dones de la llista, cosa que, en temps del MeToo podria semblar un retrocés, ja que el 2010 van ser 14. Però Miles aporta un fet significatiu: «Entre els cinc escriptors nascuts als 90, quatre són dones. I la majoria de les nominacions d’aquella dècada, i fins i tot les dels nascuts al segle XXI, són per a elles».
L’edició de Granta en castellà és des d’avui a les llibreries i quioscos publicada per Candaya a Espanya i per Vintage en l’edició nord-americana (el 29 de maig). El 29 d’abril es presentarà l’edició anglesa a la British Library.