La devaluació de la Generalitat des de dins
Puigdemont i Junts només conservaran l’hegemonia que els han negat les urnes si retallen el marge de maniobra del Consell Executiu
Hi ha molt poques coses clares en l’espès panorama català de negociacions entre enemics íntims a qui els uneix únicament l’aspiració independentista. La principal és rotunda: la prioritat de Puigdemont i Junts no és que el conjunt dels catalans visqui millor o que la pandèmia ens deixi la més petita ferida possible, sinó que tinguem –Jordi Pujol diria «ara convé»– una Generalitat dèbil. Ho presenten com el sacrifici necessari per aconseguir el bé superior de separar-se d’Espanya.
ERC va quedar per davant seu en les últimes eleccions, de manera que Puigdemont i Junts han perdut la presidència i la direcció del Govern. Per seguir amb els clàssics, com diria Marta Ferrusola, els lladres han entrat a casa i els han robat el poder formal. Només conservaran l’hegemonia que els han negat les urnes si rebaixen el valor de la institució autonòmica i retallen el marge de maniobra del Consell Executiu. Aquesta és la clau. Amb aquest objectiu gairebé els és igual ser un llast per al Govern amarrant les mans de Pere Aragonès des de dins que deixant-lo parlamentàriament en minoria i depenent d’ells, que estaran a l’exterior, perquè s’aprovi el que estigui en línia amb els desitjos de Waterloo o s’obstaculitzi el que no agradi allà. L’única diferència i no petita són els càrrecs, sous i recursos que ambicionen, però Aragonès, agafat per on el volen agafar, haurà d’acabar acceptant en aquesta matèria –alguns càrrecs, tots els salaris que necessitin– el que li exigeixin.
Tret que hi hagi un cop de puny sobre la taula d’Aragonès i ERC confiant –sense pactar-ho ni escriure-ho– en el que raonablement el podrien ajudar els socialistes i els comuns de cara a tornar a la prioritat de servir a les necessitats de tots els catalans, perdran vostès el temps patint per les raons retòriques que continua fabricant la política catalana. L’organisme escollit per Puigdemont i Junts per dirigir la Generalitat i el moviment independentista des de fora és el fins ara eteri Consell per la República, un club privat elevat a la categoria simbòlica de medul·la per aconseguir la secessió. Fins ara han sigut sis empleats, una web i un grup de mandataris sense cap representant de la CUP i un únic membre d’ERC (que queda en minoria si hi ha votacions que puguin retallar el control absolut de Puigdemont). El seu únic oferiment diguem generós en la nova situació ha sigut convidar Aragonès, com a futur president, a integrar-se a aquest consell al qual deuria obediència i en el qual estaria, democràticament, parlant en minoria.
¿On quedem els ciutadans? ¿Podran buidar de poder la Generalitat amb aquest 155 autònom? ¿Comença un altre procés sense pagar el peatge de reconèixer abans els desastres i la mala governació durant l’etapa que es tanca? ¿Aconseguirà ERC defensar la Generalitat de la maniobra de Junts? Si s’hi fixen, passi el que passi seguirem més o menys allà on érem. I com a súmmum el que es mor és Arcadi Oliveres i no els que ens sobren. La història continua sense tenir pietat amb nosaltres.