ERC i Junts s’enroquen per liderar el procés i allunyen la investidura
> JxCat veta els intents dels republicans de negociar en paral·lel l’estructura del Govern i el paper del Consell per la República Les converses tot just han avançat aquesta setmana >
No hi ha avenços. El retorn a la taula de negociació de la investidura de Pere Aragonès després del parèntesi vacacional de Setmana Santa no ha portat cap canvi d’inèrcia i això provoca que les converses es dilatin sense resultats palpables. La confiança que després de fer caure del cavall el candidat d’ERC en la primera doble votació s’aconseguiria una velocitat de creuer han resultat, de moment, una pura expressió de desig, especialment d’ERC i dels sectors de JxCat que advoquen per l’acord.
La màxima expressió de com estan d’embarrancades les converses és la mateixa temàtica que, encara avui, centra el debat: qui i com dirigirà l’estratègia per arribar a la independència. Un assumpte sobre el qual les dues parts amb prou feines s’han mogut en allò essencial. I això és que els uns, els postconvergents, defensen que el lideratge ha d’orbitar al voltant de l’actual Consell per la República (CxR), i els altres, els republicans, que sense qüestionar el nom, demanen que sigui un òrgan molt més transversal que l’entitat creada per Carles Puigdemont.
Sense explicar que, cada dia que passa, el fang es fa més espès. Verbigràcia, amb la campanya de promoció del DNI del Consell per la República, que ha inclòs múltiples declaracions de Toni Comín (ex d’ERC i avui a JxCat) que no han agradat als republicans, Esquerra creu que ha quedat demostrat que l’entitat era, sobretot, un òrgan del partit fundat per Puigdemont.
Esquerra accedeix a posar Madaula a la Mesa del Parlament com a gest de «generositat» per desencallar el diàleg
Executiu sense estructura
Però la discussió sobre aquest lideratge ocupa tota l’escena. Encara no s’ha començat a parlar de l’estructura del futur Govern. I els republicans temen trobar-se, d’aquí poques setmanes, davant un escenari que, per exemple, la CUP ja ha denunciat més d’una vegada: l’enroc postconvergent fins a les últimes hores per forçar un pacte in extremis amb moltes concessions. I Junts té al cap tots els guanys que va obtenir ERC en el pacte del 2017 i ara pretén un acordmirall que deixi a les seves mans, per exemple, des de la Conselleria d’Economia a la de Salut.
És per això que, des de l’inici de les converses, Esquerra ha proposat dividir la taula de negociació en dues subparts que discorrin en paral·lel. En una s’abordaria el lideratge del procés i en l’altra, les qüestions sobre el futur Govern, des de l’estructura al programa de govern. La idea ha sigut en va.
La guerra de posicions, amb tot, ja ha tingut el primer efecte de desgast. Tot i que els republicans tenien clar que acabarien per votar Aurora Madaula com a secretària segona de la Mesa del Parlament, en substitució del defenestrat, per tebi, Jaume Alonso-Cuevillas, van mirar, a inicis de setmana, de teixir una estratègia de tensió amb JxCat. Aquesta passava per no donar per designada Madaula, deixar el seu recolzament en suspens i fer visible que si Laura Borràs és presidenta del Parlament, és perquè hi ha un acord marc entre independentistes que s’ha d’aplicar al líder extramurs republicà.
Cessió per «generositat»
ERC, finalment, no va arribar a final de setmana amb aquesta tàctica i ahir ja va donar el sí a Madaula. Fonts republicanes apunten que és «un gest de generositat» amb què miren de diluir el fang que encalla la negociació. En algunes veus del partit s’escampa l’estupefacció, perquè senten que aquest fang no és fruit tant d’una oposició ideològica, sinó que obeeix al fet que JxCat «no vol avançar».
El per què, segons coneixedors de les converses, és el grau de tensió interna en el partit de Puigdemont. S’ha de recordar que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ja va anunciar que hi haurà un sí a Aragonès i, per tant, l’amenaça es basa en si entren o no a l’Executiu o deixen els republicans a soles amb la CUP. El taló d’Aquil·les d’aquesta tàctica postconvergent és que Junts, un partit de nou encuny sense una gran base municipal, en gran part en mans del PDECat, hauria de maniobrar en un futur sense la folgança econòmica que suposa tenir la seva cúpula a sou de l’erari. Una situació que podria acabar afectant, en segona derivada, el mateix Puigdemont.