Carol Álvarez és subdirectora d’EL PERIÓDICO

La generació Z i els mil·lennistes són el grup d’edat que més va incrementar el temps de lectura amb les primeres restriccions fa un any

gues com les de Gigamesh, però allà hi són, a la seva fila, pacientment, esperant el seu torn per comprar cultura i després consumir-la.

Un informe de Conecta, d’abril de fa un any, ja va determinar que la generació Z i els mil·lennistes són el grup d’edat que més va incrementar el temps de lectura amb les restriccions, en un 37% i un 38%, respectivament.

Ha sigut també a les xarxes que l’editorial Mai Més, especialitzada en el gènere fantàstic en català, llançava aquests dies una enquesta a Twitter que va mostrar que els seus llibres han servit d’al·licient per tornar a la lectura en català. Les lluminoses, de la curiosíssima Lauren Beukes, és una de les seves últimes apostes i està sent un èxit. Lectors joves i no tan joves freqüenten el gènere, aquí en la trama d’un assassí en sèrie que viatja en el temps, i han conegut l’obra d’autors imprescindibles com Ursula K. Le Guin gràcies a les cuidades traduccions d’editorials com Raig Verd, a

Punt i de Vilaweb, o sigui, de res. Però no hem de perdre de vista que més enllà d’aquesta inutilitat, es tracta d’un rebut, aquest és el seu valor. Un rebut que demostra que el portador ha pagat dotze euros per sufragar la vida del Vivales i la seva quadrilla de Waterloo. No és que dotze euros solucionin la vida a tot tren a la que s’han lliurat, amb això no en tenen ni per a les propines, però és una forma de dir «jo també col·laboro en la seva vidorra». Cap orgull més gran per un llacista?

Anem als temes pràctics, que també n’hi ha. Abans, per agilitzar gestions amb l’administració, es lliscava a la mà adient un bitllet de mil pessetes. Les coses han canviat. Ara, per prosperar n’hi haurà prou de mostrar al funcionari primmirat el carnet de la Republiqueta perquè s’obrin totes les portes, s’agilitzin totes les gestions, s’adjudiquin tots els contractes i s’atorguin totes les places. La mateixa Laura Borràs ja ha aconseguit la seva estranya plaça de professora universitària perquè el dia de les oposicions va ensenyar al tribunal -com qui no vol la cosa, «ai, que tonta, m’ha caigut això a terra»- un carnet provisional mans de Blanca Busquets. Els desposseïts presenta uns mapes, a més, que han portat més d’un lector a interessar-se per l’edició en català per completar la seva lectura.

I sense deixar Twitter, els hashtag #Sanditon i #SaveSanditon concentren un munt d’aficionats arreu del món de la sèrie de la BBC que es pot veure a Filmin. Una temporada es fa curta i, a falta de concreció d’una segona, els fans tornen a veure els capítols i els comenten en temps real, en ocasions fins i tot comentant la novel·la de Jane Austen en la qual s’ha inspirat la sèrie. L’obra inacabada de la mítica novel·lista, publicada per Alba, té un inesperat i àvid focus d’atenció. Les xarxes socials també poden apoderar-se del més elevat sentit per al qual van ser creades i tornar-nos un retrat vibrant de la cultura del present i, per què no, del futur.

Vint anys després de la seva primera etapa al Barça, el pivot va tornar a jugar amb la samarreta blaugrana en el partit contra el Bayern, un retorn molt esperat després de dos anys sense competir per lesió.

ude la Republiqueta, una mena de «fila zero» dels carnets perquè se’n beneficiïn els amics abans de posar-los en circulació. Així que corri la brama de la utilitat dels carnets de la Republiqueta, n’hi haurà mercat negre, o sigui que facin-me cas i comprin-lo ara que només costa dotze euros, que d’aquí poc ni per 120 en trobaran.

Com els DNI, els primers números, del 0 al 10, estaran reservats per a la família reial, és a dir per al Vivales, la seva senyora i les infantes, així com per al pianista Comín, en cas que posseeixi, com és d’esperar, el certificat de convivència amb el monarca. A partir d’aquí, qui no corre vola, que per només dotze euros un pot fer-se amb la clau que dóna accés a la fortuna, vinga senyores que me’ls prenen de les mans. En conec molts que viuen bé perquè van trobar lloc a l’administració gràcies al llacet groc, però el llaç era gratis, i ja va essent hora que qui vulgui col·locar-se apoquini, que per dotze euros un pot tenir la vida solucionada. A Catalunya les coses van així de bé, i si haguessin muntat la seva republiqueta, millor encara, això seria xauxa.

nn|7|

Ara, per prosperar n’hi haurà prou de mostrar al funcionari primmirat el Carnet de la Republiqueta perquè s’obrin totes les portes