Juan José Millás és escriptor
La nevera, a aquelles hores, amb la seva llum blanca i freda, és un mirall de la desolació de les vides petites, una rèplica del buit gelat dels nostres cors
A les vides petites se’ls demanen sacrificis grans. Les vides petites disposen de neveres enormes perquè avui totes ho són, si exceptuem les de les habitacions d’hotel. Els frigorífics, en fi, són grans; els de segona mà, més. En un de segona mà hi caben diverses vides petites. Sé de nou persones que comparteixen un pis i una nevera gran on sovint no hi ha més que mitja dotzena de iogurts caducats, de vegades dos o tres potets, caducats també, i una safata de xòped. Si obrissis aquest moble, et semblaria tan fred i despoblat com el pol Nord.
Quan sento el que guanyen els directius de les grans empreses espanyoles i ho comparo amb el salari d’una d’aquestes vides petites, em sembla que soc dins d’un somni. Avui, la majoria dels joves viuen vides petites, tot i que tinguin llicenciatures grans. Mirem la tele i sopen amb els pares abans de retirar-se a les seves habitacions, on revisen obsessivament el mòbil per si dins hagués passat algun prodigi: un correu electrònic de l’última empresa a la qual van enviar el currículum, per exemple. O cinc mil retuits d’un text seu. O un milió de visionaments d’un vídeo que han penjat a Youtube. Esperen més del mòbil que del frigorífic perquè el frigorífic té els compartiments comptats.
El mòbil, en canvi, és ple de racons, mai s’acaba de revisar del tot. Els grans fan la Bonoloto i els joves exposen la seva mercaderia (és a dir, s’exposen a si mateixos) a Instagram. Els vells esperen la vacuna científica i ells esperen un miracle de la sociologia. Les vides petites viuen d’esperances grans. De vegades, el propietari d’una d’aquestes vides petites es desperta a les quatre de la matinada, o a les cinc, i busca a la tauleta el blíster dels ansiolítics, del qual n’extreu un parell amb què se’n va a la cuina, on obre la nevera per agafar l’ampolla de l’aigua. La nevera, a aquelles hores, amb la seva llum blanca i freda, és un mirall de la desolació de les vides petites, és un mirall, una rèplica, del buit gelat dels nostres cors. A veure què passa aquesta setmana amb la Bonoloto o amb l’Euromillón. O amb el vídeo penjat a Youtube.
n