Aporofòbia passiva

CÒRDOVA

En els últims anys es parla de la introducció de l’aporofòbia en el Codi Penal com a agreujant delictiu. És a dir, que, si en una actuació antijurídica hi ha odi a les persones sense recursos, es pugui agreujar la pena. En qualsevol cas, l’aporofòbia, tant si és un agreujant com si finalment es constitueix algun dia com a delicte independent, només es contempla de forma activa, però no de forma passiva. Això significa que es considera aporofòbia quan es du a terme una acció lesiva contra una persona en risc d’exclusió, però no quan es laminen o ometen els seus drets per abandonament.

Així, mentre l’aporofòbia activa pretén recriminar-se penalment a qualsevol persona, l’aporofòbia passiva s’hauria de recriminar a les institucions amb competències, transferides a les autonomies i als ajuntaments. La falta suficient de finançament dels pressupostos autonòmics i municipals per polítiques peremptòries i l’absència de diligència per denunciar l’abandonament institucional a persones amb dret a aquestes polítiques s’haurien de contemplar com a aporofòbia passiva i, en casos més extrems, com les persones

que moren en exclusió severa sense haver sigut ateses suficientment, es podria crear un tipus específic en el qual no quedi sense retret penal una execució institucional de serveis socials insuficient. L’aporofòbia passiva és un elefant invisible. Se subverteixen

serveis socials en polítiques de beneficència i les persones es converteixen en usuaris en lloc de ciutadans amb drets. L’aporofòbia passiva a nivell institucional lamina el benestar de les persones i les sotmet a un laberint sense sortida amb tics clientelars.

n