Un clàssic en un flascó
El Madrid i el Barça s’enfronten en un estadi de petit format a Valdebebas amb el propòsit de caçar el liderat
Serà un partit gran en un escenari petit. Sense públic i sense la majestuositat cavernosa del Santiago Bernabéu jugaran el Madrid i el Barça, tots dos a la pell del caçador. ¿Qui atraparà primer un Atlètic que coixeja? El que guanyi es posarà líder amb només vuit partits per disputar. Valdebebas, un flascó diminut per envasar un enfrontament amb tanta història, no decidirà la Lliga, però sembla vital per consolidar o trencar tendències que en els dos casos es dibuixen a l'alça.
L'estadi Di Stefano, menyspreat per Jürgen Klopp, acollirà el segon clàssic sense aficionats –el primer va ser fa uns mesos al Camp Nou– i recordarà a l'expedició directiva blaugrana que, en l'aspecte d'infraestructures de futur, el Madrid ha pres la davantera. El Bernabéu es va reconstruint de pell i ossos en temps de pandèmia mentre que el Camp Nou encara no ha rebut la visita d'una grua. i tot al tràngol comparatiu que opti a la Champions.
Aquesta vegada la sort tradicional del Madrid no s'ha traduït en indulgències arbitrals o sortejos que semblessin organitzats per Florentino. Ara és al calendari. Després d'anar-se classificant en la Champions pels pèls, amb poc futbol, contra equips de més aviat segona fila, li ha tocat disputar una eliminatòria transcendent amb el Liverpool just quan
endevinava la tecla sobre la seva plantilla mentre l'equip de està temporalment desballestat i a mig renovar. L'actual
Joan Laporta s'asseurà a prop de Florentino Pérez una altra vegada. El 2010 van veure l'últim partit junts i tot apunta que en veuran uns quants més durant els pròxims anys. El president blanc ho té tot ben lligat per ser reelegit de forma imminent i sense oposició fins a l'any 2025. La democràcia blanca és així.
En el clàssic del retrobament, tots dos compten amb motius per somriure i anar encarregant cava. En el cas de Florentino, el Madrid es presenta alegre després de tombar com un gegant un escanyolit Liverpool a la Champions. I, si mira l'estadística, els números de Zidane el reconfortaran: cinc triomfs, dues derrotes i tres empats en el total dels clàssics del tècnic francès.
En el cas de Laporta, pot brandir una dada aclaparadora: el Barça de Koeman suma 51 dels 57 últims punts. Va suar la cansalada per obtenir l'últim triomf, contra el Valladolid, però hi havia una excusa, l'efecte narcòtic de l'aturada de les seleccions.
Zidane ha trobat una alineació tipus que li dona opcions de disputar la Lliga
Liverpool, a més d'anar enfonsat en la Premier, en l'esfera internacional seria un rival molt accessible per a qualsevol gran conjunt del continent, i fins i tot per a quatre o cinc equips espanyols.