L’hoquei busca el desglaç
BARÇA I PUIGCERDÀ disputen des d’aquest cap de setmana la sèrie final per la Lliga d’un esport gairebé centenari a Espanya però amb pocs clubs, llicències i instal·lacions
Aquest cap de setmana s'inicia la sèrie que determinarà el pròxim campió de la Lliga Nacional d'Hoquei Gel. Barça Hoquei Gel i CG Puigcerdà s'enfrontaran en un duel català al millor de cinc enfrontaments (els dos primers avui i demà a Barcelona) per dilucidar el nou rei del gel. L'NHL és una de les lligues més mediàtiques a l'escenari mundial i a Europa hi ha equips punters a Escandinàvia i Rússia, però la nostra península no demostra aquesta passió pel lliscament de la pastilla. «Tenim un repte per afrontar en el desenvolupament i la formació de jugadors, entrenadors, àrbitres i clubs», comenta Frank González, president de la Reial Federació Espanyola d'Esports de Gel (RFEDH).
Aquest esport va arribar a Espanya el 1923 amb la inauguració del Palau del Gel i de l'Automòbil a Madrid. Llavors era cosa d'aristòcrates, impulsat pel Club Alpino Español i el Reial Club Puerta de Hierro. La lliga va néixer el 1972 amb la creació de la secció del FC Barcelona i d'altres equips com la Reial Societat de Sant Sebastià, primer campió. Després, la llei Bosman va permetre l'arribada de jugadors comunitaris que van fer pujar la competició en nivell i fama. Actualment la lliga masculina compta amb cinc equips, gairebé tots del nord (Puigcerdà, Barça, Txuri Urdin, Jaca i Majadahonda), mentre que la femenina n'inclou dos més (Txuri Urdin, Majadahonda, Puigcerdà, Jaca, Valdemoro, Logronyo i Huarte).
El manteniment de les instal·lacions, el cost del material i uns costosos desplaçaments hi juguen en contra
Molts factors han condicionat aquesta modalitat de l'hoquei. Existeixen poques llicències i instal·lacions i els costos de manteniment i material són elevats. «Necessitem més pistes i més jugadors i jugadores a Espanya», reclama el president federatiu. Un altre hàndicap important són els llargs desplaçaments, que s'emporten entre un 20% i un 25% del pressupost d'alguns clubs i els deixa amb poc marge de maniobra. Debilitats que deriven en la poca visibilitat de l'esport en els mitjans i, per tant, en la falta de competitivitat de les lligues.
«Em quedo amb la velocitat, el contacte, la necessitat de prendre decisions ràpides, els canvis continus per mantenir el ritme i la genialitat dels seus esportistes. És l’esport d’equip més ràpid del món», afirma González, que en la seva època va ser un jugador decisiu en l'hoquei espanyol.
El Barça, que no guanya el títol des del 2009, ha dominat la fase regular i exhibeix la seva millor versió en anys. El club aposta per la formació dels seus jugadors des de la base, com prova Oriol Rubio, del planter i ja fix en les convocatòries de la selecció nacional. El CG Puigcerdà, vigent campió i amb una lliga més en el seu palmarès (6), compta amb la dupla més temible de la lliga: l'eslovac Juraj Prokop i Nacho Granell.
H