L’inoblidable error que va condemnar De Vicenzo
El golfista argentí va regalar el triomf al Masters d’Augusta del 1968
Aquesta setmana l'esport mundial viu un dels seus grans rituals amb la disputa d'una nova edició del Masters de golf, el torneig que es juga potser en un dels escenaris més bonics del món. En aquest mateix lloc el 1968 es va viure una de les edicions més rocambolesques i que va tenir com a trist protagonista Roberto de Vincenzo, que va regalar de forma increïble una jaqueta verda.
Els argentins sempre el van anomenar El Maestro i van sentir per ell un respecte gairebé reverencial. En gran mesura la seva dramàtica derrota al Masters del 1968, la manera d'acceptar-la, va engegantir encara més la seva figura i el va situar al costat dels grans cavallers de l'esport. camp i de l'esport. Amb 12 anys va tenir l'oportunitat d'unir-se a les categories inferiors del Platense i mirar de fer realitat el seu somni de ser futbolista, però aquella era una operació a llarg termini. No veuria ni un peso en molt de temps i el golf reportava modestos beneficis a la família. Per això va rebutjar la proposta. Per si no fos prou, la seva mare havia mort un parell d'anys abans i es cuidava dels seus dos germans petits. Anar a entrenar-se als camps del Platense implicava massa inconvenients.
Va compatibilitzar la tasca de cadi amb les primeres pràctiques de golf. Juan Gardino, un professional del club, es va dedicar a ensenyar-lo convençut que tenia condicions per triomfar en un esport desconegut llavors a l'Argentina. Tenia 19 anys quan va aixecar el primer trofeu de la seva vida a l'Obert del Litoral. Un triomf curiós perquè va arribar a l'últim forat amb un avantatge enorme i la seva bola se'n va anar a un petit rierol. Tenia pensat treure-la d'allà amb la mà i penalitzar, però el públic que l'acompanyava li va demanar que la jugués des de l'aigua. No volia perquè estava convençut que es mullaria i no tenia res per canviarse, però la pressió dels aficionats va ser massa per a ell. La qüestió és que el primer trofeu de la seva carrera el va recollir amb la roba coberta de fang i un aspecte bastant lamentable.
Després arribarien moltes més victòries, dotzenes. Primer en tornejos locals, després als EUA, a Europa i els seus enfrontaments amb els grans jugadors del seu temps. Jack Nicklaus, Gary Player, Raymond Floyd, Lee Trevino... De Vicenzo era un d'ells, però sempre semblava tenir ve