Creix la desconfiança ciutadana en la vacuna d’AstraZeneca
Set de cada deu madrilenys citats renuncien a la seva dosi
Com era predictible, la resolució de l’Agència Europea del Medicament (EMA) sobre els «possibles vincles» entre la vacunació amb AstraZeneca i els rars casos de coàguls sanguinis notificats ha incrementat la desconfiança sobre aquesta vacuna. A més, a aquesta situació també hi contribueix el fet que la Unió Europea (UE) no hagi adoptat un criteri únic d’administració d’aquest fàrmac i que Espanya hagi canviat el pla de vacunació en diverses ocasions: primer es va destinar als treballadors essencials de menys de 55 anys, després es va ampliar a tota la població de 60 a 65 i ara s’ha decidit acotar-ne l’ús a persones d’entre 60 i 69 anys.
Tot i que no hi ha dades nacionals sobre si la desconfiança s’ha traduït en anul·lacions de cita, el viceconseller madrileny de Salut Pública i Pla Covid-19, Antonio Zapatero, va obrir la capsa de pandora a l’anunciar ahir que «entorn del 60% o 70%» de les persones convocades per ser vacunades per AstraZeneca a la Comunitat de Madrid havien anul·lat en els dos últims dies la seva cita, després que dimecres a la nit el Consell Interterritorial de Salut prohibís que s’administrés en menors de 60 anys a causa que els trombes s’han donat majoritàriament en persones més joves. Abans d’aquesta data, les cancel·lacions oscil·laven entre «el 2% o 3%» a la Comunitat de Madrid, segons Zapatero.
Després de les dades ofertes per Madrid, el conseller andalús de Salut, Jesús Aguirre, va assenyalar que a Andalusia el rebuig va ser dijous del 20% i va fer una crida a la tranquil·litat.
La desconfiança
En qualsevol cas, les xifres indiquen que s’està produint un augment de les cancel·lacions que es pot deure al temor que molts ciutadans senten davant la possibilitat, tot i que és molt petita, de tenir una trombosi després de ser vacunat. De fet, una recent enquesta de la firma internacional d’investigació de mercats i anàlisi de dades YouGov reflecteix que ha augmentat en un mes del 25% al 52% el nombre de persones que pensen que aquesta vacuna és insegura.
La desconfiança respecte a AstraZeneca no s’hauria traduït, no obstant, en un rebuig generalitzat de les vacunes per a la Covid. La mateixa consultora britànica recull, en altres estudis, que són molts els ciutadans europeus (els estudis s’han fet al Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Espanya) que mantenen la seva confiança en les fórmules de PfizerBioNTech i de Moderna, que a Espanya es continuen administrant a les persones de més de 70 anys.
El viceconseller madrileny no va atribuir les anul·lacions al possible temor de la ciutadania als trombes, sinó que, en plena precampanya i en línia amb la confrontació que Isabel Díaz Ayuso manté amb el Govern central, ho va atribuir al «festeig de confusió» creat pel Ministeri de Sanitat amb els canvis de criteri.
«La prioritat és vacunar amb les tres vacunes, però si d’una sorgeixen dubtes sobre els seus efectes secundaris i a sobre es fa una campanya de comunicació francament dolenta, el que hem aconseguit són les anul·lacions», va assenyalar en la roda de premsa setmanal sobre la situació epidemiològica en la comunitat.
Vot en contra
Madrid va ser l’única autonomia que va votar en contra de suspendre el seu ús en persones de menys de 60 anys, amb l’argument que l’EMA ha assenyalat que són més els beneficis que els riscos i no ha demanat acotar l’antigen a cap grup d’edat. Segons l’opinió de Zapatero, restringir el seu ús a persones de 60 a 69 anys a Espanya no segueix cap «criteri tècnic».
Per això, es va mostrar partidari que es posin segones dosis a les persones ja vacunades amb AstraZeneca, recordant que al Regne Unit, amb cinc milions de persones vacunades amb la pauta completa, no s’ha produït cap trombe a causa de la segona administració del sèrum.
El Ministeri de Sanitat encara no ha decidit què farà amb aquestes persones, és a dir, si els posarà una dosi d’una altra vacuna, els administrarà de nou AstraZeneca o limitarà la seva immunització a una sola punxada.