La instrucció del cas Alvia es tanca 8 anys després de la tragèdia

L’Audiència de la Corunya rebutja els recursos de diverses parts i ratifica la imputació del maquinista i un càrrec d’Adif per l’accident que va costar 80 vides.

El maquinista Francisco José Garzón Amo i el cap de seguretat d’Adif quan es va posar en marxa la línia ferroviària Santiago-Ourense, Andrés Cortabitarte, són les úniques persones que seran processades pel descarrilament, el 24 de juliol del 2013, d’un tren Alvia a Santiago, amb el total de 80 morts. L’Audiència Provincial de la Corunya va confirmar dijous passat, gairebé vuit anys després de l’accident, el tancament de la investigació després de ser rebutjats els recursos presentats contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció número 3, a càrrec de la causa i al capdavant del qual hi ha el magistrat Andrés Lago Louro. Al banc dels acusats, per tant, s’hi asseuran únicament Garzón Amo i Cortabitarte, que hauran de respondre per la presumpta comissió de vuitanta delictes d’homicidi per imprudència greu professional i 144 més de lesions.

Així, el judici oral s’obrirà contra aquestes dues persones: el maquinista del tren, que aquell dia circulava amb un excés de velocitat després d’atendre una trucada de l’interventor; i l’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif, a qui l’instructor atribueix la responsabilitat d’una avaluació de riscos deficient a la línia. Ara, l’instructor donarà un termini per presentar escrits d’acusació i de defensa. Una vegada rebuts, s’estudiarà la logística per planificar el judici.

El setembre del 2020, Andrés Lago va tancar de nou la investigació de l’accident del tren Alvia que va tenir lloc el 24 de juliol del 2013 al barri compostel·là d’Angrois. Era la tercera vegada que aquest magistrat –el segon encarregat d’investigar la causa– donava per tancada la instrucció. La primera, l’octubre del 2015, amb el maquinista com a únic imputat. La segona, el desembre del 2018, ja comptava, com ara, amb l’exresponsable de seguretat d’Adif com a imputat, després de la línia que li va marcar l’Audiència Provincial de la Corunya en el moment en què va dictar la reobertura del cas. Va ser la denúncia d’un extreballador de Talgo, que va assegurar que responsables de l’empresa van ordenar l’esborrament del registre d’avaries del tren poc després que tingués lloc l’accident, cosa que va obligar a reobrir la causa el novembre de l’any passat. Talgo sempre va negar, taxatiu, aquestes acusacions, però el jutge, en vista de la demanda de l’Audiència, va prendre declaració a l’extècnic denunciant i a diversos treballadors per mirar de dilucidar si aquest esborrament va existir o no.

Ara, és la mateixa Audiència qui avala la seva decisió de considerar que aquests fets no tenen rellevància a l’afirmar que existeix una causa basada en «indicis plurals i terminants» que «no resulta qüestionable, apta per si sola per generar el descarrilament», com era «la velocitat excessiva per al revolt on el tren va sortir de la via».

Pel que fa a la sol·licitud de sobreseïment per part del maquinista, l’Audiència afirma que «va infringir indiciàriament el deure d’atenció que li competia personalment, que a l’arribar al quilòmetre 84,230, immediatament anterior al revolt, el tren que pilotava circulés a la velocitat que hi havia prescrita al llibre horari i al quadro de velocitats màximes, encara que no existissin altres limitacions de velocitat prèvies a aquest punt, cosa que va provocar el descarrilament del tren al no respectar aquesta velocitat màxima permesa».

Els magistrats indiquen que, «al dependre dels seus actes la vida i integritat física de les persones transportades i atès el seu grau de despreocupació amb la tasca que li corresponia», la seva «negligència» s’ha de qualificar provisionalment com a «greu o temerària».

n