El Barça cau (2-1) a casa del Madrid amb polèmica inclosa
L’equip blanc va dominar a la primera meitat, però després el Barça va reaccionar fins a arraconar-lo a la seva àrea. Va topar amb el travesser.
Barcelona
En un partit embogit que va fer sortir de polleguera fins i tot Koeman, que va protestar amb irritació un penal no xiulat a Braithwaite, el Barça es va veure superat pel Madrid. I sobretot perquè va patir una condemna molt dura per la seva insípida primera meitat. Va acabar morint a l’àrea blanca, estavellant-se el xut d’Ilaix, ja en el temps afegit, al travesser, el símptoma final de la desgràcia culer. L’equip de Zidane va acabar líder, amb Koeman, mentrestant, dient-li de tot a Gil Manzano, el col·legiat que no va voler xiular el penal que li reclamava el tècnic. Fins i tot Piqué, que no va jugar ni un minut, va sortir a la gespa per protestar a l’àrbitre extremeny.
El partit va començar bé amb un xoc de cultures. El Barça atacava i el Madrid contraatacava fins que una jugada va castigar la debilitat culer. Va ser atrevit i fins i tot valent l’equip de Koeman en la seva posada d’escena a Valdebebas. Però no s’havia arribat ni a un quart d’hora de partit i el Madrid ja estava guanyant el clàssic. I encara no arribava a la mitja hora que ja tenia un partit còmode perquè dominava 2-0. Tenia, o això creien els blaugranes, el partit aparentment a la mà fins que una sortida a deshora de Jordi Alba va provocar el forat negre a la banda esquerra per on es va colar Lucas Vázquez, tot i que el pròleg del primer gol venia per l’excel·lent conducció de Valverde.
Benzema, mentrestant, estava dissenyant al seu cap una obra mestra, a l’abast d’uns quants escollits. I ell és un d’ells, com va demostrar després amb un exquisit cop de taló, avançant-se Araujo. Benzema va sorprendre tothom. Tothom, menys ell.
I el Barça, mentrestant, s’anava fonent després d’aquest inici ofensiu, tot i que sense perill, només una verinosa centrada de Jordi Alba, salvada amb astúcia per la inacabable mà de Courtois. Aquí es va apagar tot perquè a més, Dembélé, convertit en davanter centre, va quedar enredat entre la línia de cinc defenses dissenyada per Zidane ja que va reciclar Valverde com a postís (i eficaç) lateral dret.
Zidane estava content. El Barça tenia la pilota i el Madrid estava content perquè hi havia espai perquè Benzema dirigís l’atac i Vinicius cavalqués tranquil·lament per la prada de Valdebebas sotmetent Mingueza a una duríssima nit. Però no era responsabilitat del jove central del planter. Ni de bon tros. El problema del Barça era encara més greu. Molt més estructural. Una xarxa trencada
Tenia tres centrals i els tres purs, però l’equip de Koeman es dessagnava davant els contraatacs blancs. No tenien cap xarxa de seguretat. Estava trencada, forada
Koeman va esclatar
indignat al veure que Gil Manzano no va xiular un penal a Braithwaite