Neutralitat, abans que res
Quan analitzem com és possible que una societat –moderna i avançada– com la catalana hagi pogut entrar en el bucle destructiu del procés sense que per ara s’entrevegi una sortida, s’apunta a la responsabilitat dels polítics, al paper jugat pels mitjans i fins i tot a l’actitud timorata de les elits econòmiques i socials. Però no podem oblidar que també les universitats i els seus màxims responsables, els rectors i claustres, s’han sumat, de vegades amb entusiasme, altres sota pressions, a la difusió d’un pensament únic sobiranista, en nom de la llibertat d’expressió.
Recentment hi ha hagut una nova clatellada de la justícia al manifest únic que van firmar les universitats catalanes en contra de la sentència del procés i en suport dels presos. La sentència del Tribunal Suprem contra la Pompeu Fabra recorda una cosa tan òbvia com que la llibertat d’expressió és un dret fonamental dels ciutadans, però no de les institucions públiques, que tenen l’obligació de ser neutrals, precisament perquè són de tots. A més a més, els rectors i els claustres no han sigut elegits per les seves idees polítiques, per la qual cosa no tenen legitimitat per pronunciar-se en nom de la comunitat. I pel que fa a la famosa autonomia universitària a què també s’apel·la per justificar el trencament de la neutralitat, se circumscriu exclusivament a l’exercici de les seves funcions, entre les quals no hi ha la representació política.
La llibertat d’expressió és un dret fonamental dels ciutadans, però no de les institucions públiques, que tenen l’obligació de ser neutrals
Per la mateixa raó que Quim Torra no podia penjar una pancarta partidista al Palau de la Generalitat, o els ajuntaments han d’abstenir-se de lluir estelades, els claustres no poden aprovar manifestos que vulneren la llibertat ideològica del conjunt dels seus membres. L’esmentat manifest únic va ser respost per més de 1.000 professors gràcies a la plataforma Universitaris per la Convivència, que treballa perquè es respecti la neutralitat i perquè tots els posicionaments siguin escoltats. Perquè Catalunya surti del forat és imprescindible abans que res que els independentistes renunciïn a creure que les institucions són només seves.