Els científics demanen més control del contagi del virus per l’aire

Reputats experts advoquen per combinar la vacuna amb campanyes sobre el risc dels aerosols Un equip del CSIC desenvolupa un model per mesurar la quantitat de Covid en superfícies tancades

ANTONIO ALCAMÍ, VIRÒLEG «Hi ha temor d’analitzar espais per si el resultat és dolent»

Lluitar contra un virus com el SARS-CoV-2, que fa tot just 15 mesos era un perfecte desconegut, ha obligat a anar corregint les estratègies de prevenció al llarg de la pandèmia. Lluny –o potser no tant, ja que només ha passat un any– queden els dies en què ningú sortia al carrer sense portar guants de goma ni deixava entrar a casa un pot de llet sense passar-li abans un drap xop en lleixiu. La inquietud per esbrinar per on podia arribar el contagi ha marcat la nostra relació amb el coronavirus.

Amb el pas dels mesos, les evidències científiques han anat concedint cada vegada més importància a una via de propagació del virus que fa un any era considerada un autèntic tabú per l’Organització Mundial de la Salut (OMS): la transmissió aèria. Va caldre esperar al mes de juliol perquè la mateixa OMS donés per bona la veu d’alarma que van llançar 239 investigadors de prestigi mundial en un article científic, on alertaven de la importància del contagi per aerosols, però fins a la tardor no van començar a implantar-se les primeres mesures pràctiques per posar-li fre.

Des d’aleshores, la conveniència de vigilar l’aire que respirem ha anat calant entre l’opinió pública com a eina eficaç per lluitar contra la Covid. No obstant, a hores d’ara de la pandèmia, la comunitat científica viu amb preocupació –i sense dissimular una certa frustració– el fet que prevenir la propagació del virus per aerosols continua sense tenir la rellevància que mereix entre les precaucions que imposen les autoritats i entre els usos quotidians que ha adoptat la ciutadania.

Carta als governants

«Quan anem a qualsevol lloc, ens adverteixen que respecten les mesures anti-Covid perquè tenen dispensadors de gel, control d’aforament i mascaretes. Però ningú et diu si el lloc està ben airejat, ni si té mesuradors de CO2, ni si el seu sistema de ventilació compta amb els filtres correctes», es queixa Margarita del Val, immunòloga del Centre de Biologia Molecular (CBM) Severo Ochoa, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La investigadora no descarrega la responsabilitat als establiments, que al cap i a la fi compleixen el reglament que els han imposat, sinó en qui dicta aquestes normes: «Avui continuem sense tenir un protocol clar que indiqui els requisits que ha de complir un espai tancat per permetre reunions», es lamenta.

Del Val forma parteix del grup de científics de primer nivell –format per més d’un centenar de viròlegs, epidemiòlegs, immunòlegs i experts en Covid d’altres disciplines– que a finals de març van enviar una carta al Govern central i als autonòmics per alertar-los de la necessitat de «replantejar» les recomanacions de prevenció que actualment s’apliquen.

En concret, els investigadors creuen que caldria «reduir l’èmfasi i estalviar recursos en algunes mesures, com la neteja de superfícies». A canvi, proposen «concedir prioritat màxima a la reducció del risc de contagi per inhalació del virus».

Instruccions pràctiques

En el seu escrit, els científics fan vuit recomanacions, la majoria de les quals té a veure amb l’aire. Entre elles figura la promoció d’activitats en exteriors –amb petició expressa que es mantinguin oberts els parcs i els jardins, ara que ha arribat el bon temps, i es vigilin les terrasses amb tancaments que impedeixin la ventilació– i la implantació «urgent i generalitzada» de mesuradors de CO2 per verificar la qualitat de l’ambient en llocs tancats.

En l’actual fase de la pandèmia, amb la quarta onada avançant més ràpid que els programes de vacunació i les temperatures primaverals ja instal·lades en les nostres latituds, els científics proposen traslladar a l’aire la batalla contra la Covid. En el seu afany didàctic, els experts s’animen

«Adoptar certes rutines serveix per evitar tancar negocis, malalties i morts» MARGARITA DEL VAL IMMUNÒLOGA DEL CSIC

a donar instruccions pràctiques sobre com portar a terme una correcta ventilació d’espais interiors –que permeti la circulació «creuada i distribuïda» d’aire, amb un punt d’entrada i un altre de sortida del corrent– i assenyalen les taxes mínimes d’aire en moviment que es consideren adequades: per sobre de 12,5 litres per segon i per persona.

«Tenir en compte aquestes mesures no és tan difícil. En multitud d’escoles han incorporat els mesuradors de CO2 al material escolar amb normalitat i els mateixos alumnes saben quan l’ambient està massa carregat i convé ventilar. Es tractaria de popularitzar l’ús d’aquestes eines i adoptar aquestes rutines perquè, realment, serveixen per evitar tancaments de negocis, malalties i morts», adverteix Del Val.

Un quart dibuix

Posar en marxa campanyes de conscienciació ciutadana per insistir en la importància de la qualitat de l’aire en la lluita contra la pandèmia és una altra de les peticions que fan els investigadors en la seva carta, que ha sigut promoguda per la plataforma de científics i experts en Covid Aireamos.org.

Des del principi de la pandèmia, l’afany per mantenir el coronavirus a ratlla s’ha resumit en un gràfic compost per tres dibuixos que evoquen les cèlebres recomanacions: rentat de mans, mascareta i distància social. Des d’aleshores, José Luis Jiménez, catedràtic de Química i Ciències Mediambientals a la Universitat de Colorado i un dels abanderats mundials de la lluita contra la transmissió de la Covid per aerosols, camina sospirant per un quart dibuix en aquest quadro que fa de taules de la llei de la pandèmia: el d’una finestra oberta.

«Hem gastat una quantitat ingent de diners en gels hidroalcohòlics i desinfectants, quan la propagació del virus per superfícies, si existeix, és molt reduïda. En canvi, hem deixat desatesa la principal via de contagi, que és l’aèria en espais tancats o mal ventilats», es lamenta Jiménez, que apel·la a un símil futbolístic per resumir la lluita mantinguda fins ara contra la Covid: «Ens hem dedicat a defensar el porter de l’equip contrari, que mai ataca, mentre els seus altres jugadors caminen solts pel camp fent-nos gols un rere l’altre».

Quan passi la pandèmia, tocarà revisar les estratègies de prevenció que s’han aplicat per evitar errors en el futur. Pot ser que llavors se sàpiga per què la tesi que el coronavirus es propaga per l’aire ha hagut de remar a contracorrent. «Quan va arribar la pandèmia, el pensament dominant a l’OMS, per pura tradició, era que les malalties víriques només es transmeten per gotes i contacte, tret de virus molt rars, i aquesta idea es va adoptar com un dogma sense comprovar les evidències científiques», explica José Luis Jiménez. Aquella desconfiança inicial cap als aerosols s’ha mantingut fins avui. «La gent està ara més pendent de la qualitat de l’aire, però no en proporció amb la seva influència en la propagació del virus», adverteix el científic.

Interessos econòmics

Segons Antonio Alcamí, viròleg del CBM Severo Ochoa, darrere del menyspreu cap als contagis aeris també hi ha interessos econòmics. «Ser més estrictes amb la ventilació hauria significat que molts locals de restauració, que és on ens traiem la mascareta, no haurien pogut obrir. S’ha preferit mirar cap a una altra banda i no vigilar l’aire d’aquests llocs. El preu són les onades de contagis que hem viscut i continuem vivint», analitza l’investigador, també signant, al costat de Jiménez i Del Val, de l’escrit.

Dues setmanes després de l’enviament d’aquesta carta, els científics segueixen esperant resposta de les autoritats.

«Ara estem més pendents de la qualitat de l’aire, però no en proporció amb la seva influència en els contagis» JOSÉ LUIS JIMÉNEZ UNIVERSITAT DE COLORADO

«S’ha preferit mirar cap a un altre costat i no vigilar l’aire de locals com els restaurants, on anem sense mascareta» ANTONIO ALCAMÍ VIRÒLEG DEL CBM SEVERO OCHOA

«No hi ha un protocol clar amb els requisits que ha de complir un espai tancat per permetre reunions» MARGARITA DEL VAL IMMUNÒLOGA DEL CSIC

«Hem gastat moltíssim en gels i desinfectants, quan el contagi per superfícies, si existeix, és molt reduït» JOSÉ LUIS JIMÉNEZ UNIVERSITAT DE COLORADO